Descobreixen una estrella gairebé tan antiga com l’Univers

Segons els astrònoms forma part dels inicis de la segona generació d'astres, formada després de l'explosió de les primeres estrelles

Un equip d’astrònoms ha fet públic, en un article a la revista ‘Astrophysical Journal Letters’, el descobriment d’una estrella gairebé tan antica com l’Univers i que ens podria ensenyar moltíssimes coses de com es va formar. Situada al límit de la nostra galàxia, a uns 16.000 anys-llum, és una gegant vermella d’una massa aproximada del 80% de la del nostre Sol i es calcula que té com a mínim 10.000 milions d’anys d’antiguitat. Tenint en compte les darreres teories sobre l’edat de l’Univers, això situaria el naixement d’aquesta estrella, batejada com a SPLUS J2104−0049, ben bé al principi de tot.

L’estrella va ser descoberta durant una inspecció del cel de l’Hemisferi Sud fent servir un sistema, la fotometria de banda estreta, que mesura la brillantor dels astres en diverses longituds d’ona i que permet saber quines d’elles tenen quantitats petites d’elements pesants. Com menys en tenen, més velles són, ja que la formació dels diversos elements químics, especialment dels metalls, es va anar formant a mesura que passaven generacions d’estrelles. Un cop detectada SPLUS J2104−0049, se la va analitzar amb un espectroscopi per conèixer millor la seva composició química, i va ser aleshores quan es va concloure que és una de les estrelles amb menys quantitat de metalls que s’ha detectat mai i, per tant, una de les més antigues. De fet, fins i tot té un dels nivells de carboni més baixos que s’ha detectat mai, indicant que podria formar part de les estrelles més antigues de la segona generació, formades de les restes de les explosions de les primeres estrelles de l’Univers, fetes només d’hidrogen i heli.

Restes d'una supernova  | NASA
Restes d’una supernova | NASA

Fins ara no s’ha descobert mai una estrella de primera generació ja que, pel que se sap, devien tenir una massa extremadament gran i van consumir-se relativament ràpid, donant pas a la segona generació i aquesta a la tercera, la de la immensa majoria d’estrelles que coneixem i que contenen elements pesants com el carboni, l’oxigen o el ferro. Pels models que s’han fet de com devia formar-se SPLUS J2104−0049, sembla que va néixer d’un núvol interestel·lar resultant de la supernova d’una sola estrella de primera generació i que funcionava amb un procés de fusió nuclear diferent del que s’esperava. El descobriment d’aquesta estrella, de fet, que pràcticament no hauria d’existir, dóna esperances de descobrir-ne alguna de primera generació, formada poc després del Big Band, tot i que hauria de ser molt petita per haver sobreviscut durant tantíssim temps sense esgotar el combustible.

Nou comentari