Tot i que els xocs entre plaques tectòniques i les erupcions volcàniques no semblin els ambients més idonis per a la vida, un nou estudi publicat a la revista ‘Nature Geoscience’ ha descobert que hi ha un enorme ecosistema de microorganismes, que viu a les profunditats de la Terra, que s’alimenta dels productes químics que s’alliberen en aquests esdeveniments tan destructius. Aquesta troballa, feta per un equip internacional de científics, suma aquests organismes a les llistes dels extremòfils, que proliferen en condicions on la majoria d’éssers vius del nostre planeta ni tan sols podrien viure durant gaire més que uns segons.
Quan les plaques tectòniques es troben, una d’elles és empesa cap avall –subducció– mentre l’altra és impulsada cap amunt i és on apareixen els volcans. Aquest procés, que ha format muntanyes, valls, volcans, fosses marines… també és el principal responsable de l’intercanvi d’elements químics –entre els quals el carboni– entre la superfície i les profunditats de la Terra, en un procés circular. Tot plegat, és clar, passa a unes pressions i unes temperatures altíssimes i on la vida, aquí sí, no pot existir de cap manera, però el descobriment que hi ha microorganismes a profunditats molt més grans del que s’havia pensat durant dècades ha obert la possibilitat de buscar interaccions biològiques al final d’aquests processos tectònics. És així, justament, com s’ha trobat aquest enorme ecosistema d’organismes que s’alimenten de carboni, sofre i ferro que produeix la subducció de la placa oceànica que hi ha a sota de Costa Rica.
El descobriment s’ha fet gràcies a l’anàlisi de mostres de fonts termals, que duen part d’aquestes comunitats a la superfície. Els investigadors van veure com aquests ecosistemes capturen enormes quantitats del carboni que es produeix durant la subducció i que, si no fos així, anirien a parar a l’atmosfera. Segons els seus càlculs, fins a un 22% d’aquest element que hauria d’anar a parar al mantell no hi arriba mai perquè serveix d’aliment d’aquests organismes, en un altre exemple d’ecosistema que floreix sense necessitat de rebre la llum del sol. Aquest descobriment, d’altra banda, també planteja dubtes sobre si realment coneixem a fons el cicle del carboni, no pas a escala humana sinó geològica, al llarg de milions i milions d’anys.
Aquests microbis, anomenats quimiolitooautòtrofs, tenen la capacitat d’obtenir energia a través del carboni i altres químics, fent servir reaccions químiques. D’alguna manera, els seus ecosistemes funcionen com els boscos, amb cada espècie fent servir uns elements i produint-ne uns altres com a resultat, altres fent servir el “rebuig” dels primers per alimentar-se… Un món ocult i fascinant que ens podria ensenyar moltíssimes coses no només sobre la història del nostre planeta sinó, també, sobre d’altres.
