Un equip internacional d’investigadors ha identificat les restes més antigues de la nostra (sub)espècie que s’han trobat mai fora del continent africà. Un crani, que va ser trobat a Grècia als anys setanta, ha estat datat en 210.000 anys, una època en què l’espècie homínida dominant a Europa -i fins fa poc, es pensava, l’única- eren els neandertals. Aquest descobriment és una prova més per a sostenir una teoria que afirma que hi va haver una primera migració d’Homo sapiens sapiens d’Àfrica cap al continent europeu però que, per raons que es desconeixen, van desaparèixer sense deixar cap rastre en els humans contemporanis, que descendim d’una de posterior.
Segons expliquen els científics en un article publicat a la revista ‘Nature’, les restes van ser trobades a la cova Apidima, tot i que, aleshores, el seu mal estat va impedir fer-ne una datació i identificació acurades i ha fet falta sotmetre-les a una tomografia i a la datació per urani per aconseguir-ne informació útil. Dels dos fòssils que van desenterrar, el crani més complet pertanyia a un neandertal però l’altre, en canvi, presenta algunes característiques, com la forma arrodonida del clatell, que remeten a la nostra subespècie. Els neandertals, per la seva capacitat de tenir descendència fèrtil amb els humans moderns i amb altres grups amb qui van conviure abans d’extingir-se, es consideren una subespècie d’Homo sapiens.
Així doncs, si bé tots els humans que viuen actualment fora d’Àfrica poden traçar la seva ascendència a una migració que es va produir fa 60.000 anys, les proves demostren que, com a mínim, un primer grup havia viscut a l’actual Grècia fa 210.000 grups. Al cap d’uns 40.000 anys, però, havien desaparegut de la zona i els neandertals havien ocupat el seu lloc. La segona migració dels Homo sapiens sapiens, però, va tenir més èxit i va contribuir a la desaparició de les altres subespècies, com els mateixos neandertals o els homes de Deníssova. En aquesta mateixa línia és on apunten altres descobriments fets a Israel durant els anys noranta i que es remunten a 90.000 i 125.000 anys enrere i uns altres més recents, a la Xina, datats entre fa 120.000 i 80.000 anys.
