Descobreixen el quàsar i el forat negre supermassiu més antics mai vistos

A una distància de més de 13.000 milions d'anys-llum, la seva formació, només 670 anys després del Big Bang, obre noves preguntes en la comunitat científica

Reproducció artística d'una galàxia amb un forat negre supermassiu i un quàsar al seu centre

Reproducció artística d’una galàxia amb un forat negre supermassiu i un quàsar al seu centre | NASA

Descoberts el quàsar més llunyà i el forat negre supermassiu més antic que es coneixen, en una troballa que aporta tanta informació com noves preguntes sobre la formació d’aquests cossos i de les galàxies durant els primers milions d’anys d’història de l’Univers. A una distància de més de 13.000 milions d’anys-llum, els experts responsables de la troballa, que van presentar-la en una trobada de la Societat Astronòmica Americana, afirmen que es va formar com a molt tard 670 milions d’anys després del Big Bang, fent-lo el més antic que s’ha vist mai i una finestra, justament, a com era l’Univers en aquella etapa primerenca, ja que el que es veu des de la Terra és la llum -i per tant l’estat- del forat negre i del quàsar en aquell moment. El forat negre, segons els càlculs, té una massa d’uns 1.600 milions de cops la del nostre Sol, el doble que el més antic conegut fins ara, i el quàsar brilla una mil cops més que la nostra galàxia. Aquesta regió, al centre de la galàxia, emet quantitats enormes d’energia que brillen tant que poden ser confosos amb estrelles a causa dels raigs X que dispara en forma de feix, a temperatures que es troben entre les més altes de l’Univers. A més d’aquesta radiació, els quàsars també expulsen gas i pols fora de la galàxia que, amb el temps, serveixen per a la formació de noves estrelles.

La primera imatge directa que s'ha obtingut mai d'un forat negre

La primera imatge directa que es va obtenir d’un forat negre | EVENT HORIZON TELESCOPE

El misteri que envolta la seva formació és, precisament, a causa de la seva antiguitat. Els astrònoms estan sorpresos que, en tan “pocs” milions d’anys hi pogués haver un forat negre amb una massa tan enorme. La formació típica d’un forat negre és per l’explosió d’una estrella gegant que després col·lapsa i comença a atreure tot el que hi ha al seu voltant a causa de la seva enorme gravetat. Aquest procés, però, requereix moltíssim temps, i entre la formació, mort i col·lapse d’una estrella en forma de forat negre supermassiu en cal més que l’edat que tenia l’Univers en el moment que veiem des de la Terra. Així doncs, sembla que s’hauria d’haver format per un mecanisme diferent, potser, afirmen els experts, amb una quantitat enorme d’hidrogen primordial col·lapsant directament a la llavor d’un forat negre. Els astrònoms, doncs, continuaran observant aquests cossos tan excepcionals per aprendre’n tant com puguin.

Nou comentari