Durant les hores posteriors a la mort, hi ha algunes cèl·lules al cervell humà que continuen actives. Algunes, de fet, incrementen la seva activitat i creixen fins a proporcions enormes, segons una recerca recent publicada a la revista ‘Scientific Reports’ i liderada per investigadors de la Universitat d’Illinois a Chicago (Estats Units).
Segons aquest treball, que va analitar l’expressió genètica de teixit cerebral fresc en diversos moments per simular les hores després de la mort. Així, van observar, per exemple, com les cèl·lules glials creixen i els surten apèndixs, com si fossin braços, durant molt de temps després. Això, han explicat els científics, és a causa de l’existència de “gens zombis”, l’expressió dels quals s’incrementa després de la mort.
En el cas de les cèl·lules glials, per exemple, tenint en compte que són inflamatòries i que tenen la missió de netejar el teixit després de lesions cerebrals com ara un ictus o la falta d’oxigen, no és sorprenent. El que sí que és important és que, a l’hora de fer estudis per mirar de posar remei a malalties o desordres com l’autisme, l’esquizofrènia o l’autisme, es fa servir teixit cerebral mort sense tenir en compte que el seu estat no és el mateix que quan era viu sinó que hi ha hagut expressions genètiques i activitat cel·lular que pot haver-lo canviat. Així doncs, la investigació en teixit cerebral humà haurà de ser repensada per tenir presents aquests canvis.
Durant la investigació, es va fer un experiment de mort simulada, analitzant l’expressió de tots els gens humans durant les 24 hores posteriors a la mort d’un gran grup de teixit cerebral acabat d’obtenir, que es van deixar a temperatura ambient. Així, van concloure que el 80% dels gens es mantenien relativament estables durant tot aquest temps, sense que l’expressió canviés gaire.
Es tracta, sobretot, dels que proveeixen les funcions cel·lulars bàsiques. Altres, presents a les neurones i que tenen molta relació amb activitats com la memòria i el pensament, es van degradar a gran velocitat. El darrer grup, els anomenats “gens zombis”, van augmentar la seva activitat, arribant al màxim unes 12 hores després de la mort.
Aquestes conclusions, així com el coneixement del temps de degradació de cada tipus de gen i de cèl·lula, serà molt útil per a les investigacions futures en teixit mort, que haurien de reduir tant com fos possible l’interval postmortem perquè els canvis que es produeixin no afectin els seus resultats.
