Descobreixen el ‘gen mestre’ que controla la regeneració del cos

Un estudi en un tipus de nematode que pot tornar a créixer fins i tot si el tallen per la meitat permet comprendre millor un procés que sempre ha fascinat els humans

Cadena d'ADN

Cadena d’ADN | Pixabay

La capacitat de regeneració de teixits i membres del regne animal són espectaculars. Dels casos més coneguts, com les potes de les salamandres o les cues d’alguns llangardeixos, fins a altres més extrems, com les anèmones marines, les meduses o els cucs plans, que poden regenerar-se fins i tot si se’ls ha tallat per la meitat, el funcionament d’aquests mecanismes ha despertat l’interès dels humans des de temps immemorials. Ara, segons informa la Universitat de Harvard (Estats Units) a la seva pàgina web, un equip d’investigadors de la institució ha aconseguit descobrir una sèrie d’interruptors genètics que controlen la regeneració de tot el cos.

Analitzant un tipus de cucs de la família Hofsteniidae, que són entre els animals amb simetria bilateral més simples de la Terra, els científics han trobat que una secció de l’ADN no-codificant -el que no conté instruccions per fabricar proteïnes- té la funció de controlar l’activació de que anomenen Resposta de Creixement Primària que, al seu torn, controla una sèrie de processos activant o desactivant gens. Així doncs, sembla que hi ha un ‘gen mestre’ que activa tot el procés de regeneració, avisant les regions codificants de l’ADN que activin els gens corresponents. Pel que s’ha pogut veure en els cucs, l’ADN de les seves cèl·lules, que normalment està plegat i compacte, canvia, arribant fins i tot a obrir-se físicament per permetre les modificacions necessàries perquè la regeneració pugui tenir lloc.

Estrella de mar regenerant els seus membres

Estrella de mar regenerant els seus membres | Wikimedia Commons

Si el treball fet amb altres espècies havia permès aprendre moltes coses d’aquest procés, aquests tipus de cucs ocupen una posició filogenètica molt important per la relació que tenen amb la resta d’animals, ja que són alguns dels més primitius que coneixem que tinguin simetria bilateral i poden dir-nos moltes coses sobre l’evolució. Quan van aconseguir aturar l’activitat del ‘gen mestre’, la capacitat de regeneració dels cucs va desaparèixer, impedint que cap dels altres processos comencés. Això és, probablement, el que passa en els humans, que també tenen aquest gen però que, almenys de moment, no s’ha aconseguit activar de la mateixa manera que en altres animals.

Si se sotmeten cèl·lules humanes a estrès o s’introdueixen toxines, la Resposta de Creixement Primària s’activa automàticament, però en canvi no tenim capacitat de regeneració. La resposta que proposen els científics és que, si bé el ‘gen mestre’ és l’interruptor, la resta dels cables poden estar muntats de manera diferent i, per això, no té el mateix efecte en els cucs plans que en els humans. Si aconsegueixen veure com funciona tot aquest procés, però, es podria mirar d’aplicar a altres animals, incloent els vertebrats que només poden regenerar-se de manera més limitada. Aquest és el seu objectiu, després d’haver descobert on comença tot el procés. Continuar investigant per veure si és possible que els humans recuperem aquesta capacitat i, alhora, comprendre tant el funcionament de l’ADN com l’evolució dels animals.

Nou comentari