Han estat descobertes 12 llunes desconegudes fins ara orbitant Júpiter, el planeta més gran del nostre sistema solar. D’aquestes noves llunes, els experts consideren que 11 d’elles són llunes exteriors “normals” però l’altra la consideren “estranya”. Amb aquesta troballa, el nombre total de llunes conegudes de Júpiter arriba a 79, el nombre més gran del nostre veïnat còsmic. La primera vegada que aquestes llunes van ser observades va ser la primavera de 2017 quan, mentre buscaven objectes fora del sistema solar, un equip de la Institució Carnegie per a la Ciència (Estats Units) van trobar aquests satèl·lits inesperats.
Un cop coneguda la seva existència, investigadors del Centre de Planetes Menors de la Unió Astronòmica Internacional va fer servir les observacions dels científics de l’Institut Carnegie per conèixer quines eren les òrbites d’aquestes noves llunes al voltant de Júpiter. El resultat va ser que, de les dotze llunes, nou formen part d’un grup exterior de satèl·lits que orbiten en sentit contrari al moviment de rotació del planeta, que es troben lluny d’ell i que, segons s’especula, són restes de tres antigues llunes molt més grans que van ser destruides per col·lisions amb asteroides, cometes o altres llunes, i tenen un període de rotació d’uns dos anys terrestres. Dues llunes més formen part d’un grup més proper al planeta i que orbita en el mateix sentit de la rotació del planeta, tenen distàncies orbitals i angles d’inclinació semblants i, com les darreres, se suposa que són fragments d’una lluna més gran que va desaparèixer. Per la seva major proximitat, donen una volta a Júpiter en una mica menys d’un any.
Pel que fa a la darrera lluna, té una òrbita que no és comparable a cap dels altres satèl·lits de Júpiter. A més, podria ser la més petita de les llunes del planeta, amb un diàmetre menor a un quilòmetre. Es troba més lluny i està més inclinada que el grup de llunes que orbita en el sentit de la rotació del planeta, però amb un període de rotació d’aproximadament un any i mig, la seva òrbita creua la de les llunes exteriors, que giren en el sentit contrari. Com a conseqüència d’això, la col·lisió entre aquesta lluna estranya i les exteriors és molt més probable, especialment tenint en compte que orbiten Júpiter en sentits oposats. Aquesta situació tan inestable probablement és similar a la que va crear algunes de les llunes que han estat observades recentment. De fet, els experts creuen que aquesta petita lluna podria ser el darrer vestigi d’una lluna interior que va ser destruida i va formar les llunes exteriors. El nom proposat per aquest objecte és Valetudo, en homenatge a la besnéta del déu romà Júpiter, la deessa de la salut.
1 
