Descobertes al País Basc les restes gairebé intactes d’una matança de l’Edat del Ferro

Un poble sencer, protegit per muralles, va ser assaltat i la seva població assassinada entre el 350 i el 200 a.C. Mai més no va ser ocupat per ningú, deixant-ho tot tal com estava en el moment de l'atac

Dos dels cadàvers trobats a La Hoya

Dos dels cadàvers trobats a La Hoya | Antiquity

Un equip d’arqueòlegs del Regne Unit i l’estat espanyol, encapçalats per la Universitat d’Oxford han descobert les restes d’una massacre de l’Edat del Ferro que han restat intactes durant milers d’anys. Tot i que va ser descobert el 1935 i es va començar a excavar el 1973, el jaciment de La Hoya, a Àlaba (País Basc) encara no s’havia mostrat en tota la seva extensió. Segons revela aquest darrer estudi, publicat a la revista ‘Antiquity’, el poblat de La Hoya va ser destruit completament en un assalt molt violent que va tenir lloc entre els 350 i el 200 abans de Crist i mai més no va tornar a ser ocupat, de manera que tot va quedar congelat en el temps, amb les víctimes al mateix lloc on les havien deixat. L’estudi de 13 d’aquestes víctimes ha donat molt més detalls sobre aquella matança, com que no es va perdonar la vida a les dones ni als nens, o altres detalls com el fet que d’un dels homes, que va morir lluitant cara a cara, no se n’ha trobat el crani, que podria haver estat preservat com a trofeu per part d’un dels atacants.

El jaciment de La Hoya

El jaciment de La Hoya | Antiquity

Fos com fos, res no indica que ningú tornés al poble per recuperar les seves pertinences o enterrar els morts. De fet, alguns esquelets mostraven signes d’haver estat abandonats a l’interior d’edificis en flames mentre altres van quedar al mig del carrer. Un atac amb la intenció d’eliminar completament la població de la vila i sense ni tan sols la intenció de conquerir-la, un fet molt poc habitual especialment tenint en compte que La Hoya era una població protegida per muralles. Pel que fa als seus atacants, devien ser locals, ja que els romans no van arribar fins més tard, i això fa pensar que, fins i tot a l’Edat del Ferro, a la Península Ibèrica ja hi havia unes activitats bèl·liques molt més importants que no es pensava.

Nou comentari