Fa aproximadament mig any, l’estiu de 2018, dos investigadors postdoctorals de la Universitat de Nova York, Sandra Goutte i Jacobo Reyes-Velasco, van explorar una de les regions més remotes d’Etiòpia: la muntanya Bibita, una zona inexplorada del sud-oest del país on hi ha alguns dels seus darrers boscos primigenis. A causa del seu aïllament, cap zoòleg no l’havia explorat mai, i aquests dos pioners van ser els primers a fer-ho. Les seves característiques: un bosc primigeni verge, aïllat dels humans i sense explorar, el feia un objectiu de primera categoria per a qualsevol amant de la natura.
Tot i que el primer intent, el 2016, havia fracassat, Goutte i Reyes-Velasco van tornar a intentar-ho i van ascendir la muntanya per una altra ruta, que els va dur a zones més elevades. Allà va ser on van descobrir poblacions d’una petita granota de bassal l’existència de la qual es desconeixia fins ara. Tal com expliquen a la revista ‘ZooKeys’, la granota de bassal de Bibita medeix fins a 2 centímetres tot i que els mascles, en general, són més petits que les femelles. A més, es distingeix de les altres granotes de bassal del país per tenir un cos molt més esvelt, amb potes i dits llargs, i una coloració daurada.
Les anàlisis genètiques que es van fer de mostres de teixit van confirmar que aquesta granota, que ha rebut el nom científic de Phrynobatrachus bibita sp. nov., és, efectivament, una nova espècie de granota. Pel que fa al seu descobriment, el fet de trobar una espècie nova després d’una exploració de només dos dies a una muntanya remota és un signe clar de la importància de conèixer l’enorme biodiversitat que poden tenir els indrets aïllats. La mateixa muntanya Bibita, de fet, podria ser la llar de moltíssimes més espècies desconegudes i és per això que, a banda d’estudiar l’hàbitat, cal protegir-lo de les amenaces externes.
