Descoberta una espècie gegant de trilobit a Austràlia

Els exemplars trobats no només eren molt més grans que els que es coneixien fins ara sinó que, a més, tenen espines a les potes que els permetien atacar i defensar-se

Exemplar de trilobit gegant trobat a l'illa Cangur

Exemplar de trilobit gegant trobat a l’illa Cangur | James Holmes

Una nova espècie gegant de trilobit, un grup d’animals marins que es va extingir fa uns 250 milions d’anys, ha estat descoberta a l’illa Cangur (Austràlia) per un equip de paleontòlegs de la Universitat d’Adelaida, el Museu d’Austràlia del Sud i la Universitat de Nova Anglaterra. La troballa, anunciada a la revista ‘Journal of Systematic Palaeontology’, permetrà conèixer més coses sobre l'”explosió” cambriana, la diversificació de la vida més important de la història de la Terra, que va fer que, fa uns 500 milions d’anys, apareguessin gairebé tots els grups d’animals que han arribat fins als nostres dies.

En el cas dels trilobits, que tenien exoesquelets molt durs que els servien d’armadura, estan relacionats amb els crustacis i els insectes actuals i, durant uns 270 milions d’anys, van ser un dels grups animals amb més èxit, com demostra la gran abundància de fòssils que se n’han trobat. Aquesta nova espècie ha estat batejada Redlichia rex per la seva mida gegant i també per les espines de les seves potes, que li permetien triturar el menjar -que podien ser trilobits més petits- o defensar-se. Justament, la preservació de les parts toves dels trilobits, com les antenes o les potes, també és una característica molt destacable d’aquesta troballa, que es calcula que té uns 500 milions d’anys. Amb uns 30 centímetres de llarg, és pràcticament el doble de llarg que la resta de trilobits de la mateixa època que s’han trobat a Austràlia.

A la mateixa zona també s’han trobat excrements fossilitzats -copròlits- que contenien fragments de trilobit. Per la mida d’alguns exemplars ferits de Redlichia rex i per les restes trobades en aquests excremements, sembla que o bé eren presa d’animals molt més grans com els Anomalocaris, una espècie depredadora molt més gran que tenia un aspecte semblant al de les gambes actuals; o bé tenien tendència al canibalisme. La presència de tots aquests riscos és, precisament, el que va provocar la “cursa armamentística” entre depredadors i preses, una de les impulsores de l’explosió càmbrica.

Nou comentari