Els resultats preliminars d’un assaig clínic de fase I del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) realitzat sobre pacients amb càncer d’endometri avançat o recurrent, ha demostrat que el dostarlimab, un anticòs monoclonal anti PD-1 aconsegueix un control rellevant de la malaltia amb un 42% de respostes objectives en les pacients que tenen una deficiència en el sistema de reparació d’errors d’ADN (dMMR).
Es tracta d’un grup de pacients en les quals la malaltia havia progressat després de rebre tractament de primera línia amb quimioteràpia i per a les quals, fins ara, no es disposa de cap tractament estàndard amb prou activitat antitumoral. Dins de les pacients amb càncer d’endometri, els tumors dMMR representen un 30% del total. L’estudi, realitzat sobre 104 pacients i publicat a ‘JAMA Oncology’, també ha demostrat una alta durada de la resposta i un molt bon perfil de seguretat amb una baixa incidència d’efectes adversos.
A Europa no existeix cap tractament amb immunoteràpia aprovat per a aquesta població. Per això, s’espera que, amb els resultats d’aquest assaig clínic, l’Agència Europea del Medicament pugui acceptar el tractament per a aquest grup de pacients amb càncer d’endometri avançat amb deficiència en el sistema de reparació d’errors d’ADN (dMMR), per a les quals actualment no hi ha un tractament estàndard.
«Els resultats preliminars de l’estudi GARNET, que representa la sèrie més llarga de pacients amb càncer d’endometri avançat tractats amb anti-PD1 fins a dia d’avui, obren la porta a una nova opció de teràpia per a aquestes pacients sense un tractament efectiu estàndard, que pot canviar realment els resultats a llarg termini en el tractament d’aquestes pacients», comenta la Ana Oaknin, cap del Grup de Neoplàsies Ginecològiques del VHIO i cap del Programa de Tumors Ginecològics de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i primera autora de l’estudi.
«A partir d’ara, acabarem la cohort completa de l’estudi, que són unes 140 pacients, i mentrestant ja estem incorporant el dostarlimab a primera línia de tractament en pacients recentment diagnosticades amb càncer d’endometri en un assaig clínic internacional de fase III –anomenat RUBY–, que començarem aviat a Vall d’Hebron, i en el qual es provarà l’ús de carboplatí/paclitaxel o carboplatí/paclitaxel combinat amb dostarlimab», afegeix Oaknin.
El càncer d’endometri és el tumor ginecològic més freqüent en la dona. En estadis inicials té molt bon pronòstic ja que es curen un 85% de les pacients, però quan la malaltia recau o es diagnostica de manera metastàtica, la supervivència global se situava fins ara en els 12 mesos, entre altres coses perquè no hi havia cap teràpia més enllà del tractament amb quimioteràpia de primera línia basat en el platí.
Dins d’aquests tumors, trobem aquells que tenen deficiència en el sistema de reparació d’errors d’ADN (dMMR), que representen un 30% de les pacients amb càncer d’endometri. La deficiència en el sistema de reparació d’errors d’ADN (dMMR) es determina per immunohistoquímica.
Quan es detecta la pèrdua d’una de les proteïnes vinculades a aquesta via es realitza una tècnica d’hipermetilació: si el gen està hipermetilat es tracta d’un cas somàtic, però si no està hipermetilat els especialistes deriven la pacient a la consulta de consell genètic per determinar si la mutació que ha donat lloc a aquesta pèrdua de proteïnes, aquesta deficiència en els sistemes de reparació de l’ADN, és germinal; si és així, pot pertànyer a la Síndrome de Lych, que sí que és hereditària.
El percentatge de càncers d’endometri associats a aquesta síndrome és molt baix, al voltant del 5%, però sempre cal estudiar si té alguna vinculació amb la mutació.
