L’animal representat a la il·lustració és un Moros intrepidus, un petit rèptil de la família del tiranosaure que va viure fa uns 96 milions d’anys a la zona que ara ocupa l’estat d’Utah, als Estats Units. Els tiranosaures, de què aquest exemplar acabat de descobrir és el més antic que s’ha trobat a Amèrica del Nord, van ser al capdamunt de la cadena tròfica durant 15 milions d’anys, fins l’extinció dels dinosaures. Abans d’això, però, els seus avantpassats havien estat caçadors molt més modestos, sense punt de comparació ni amb els tiranosaures que coneixem ni, tampoc, amb els grans depredadors de la seva època.
Tal com expliquen a un article publicat a la revista ‘Communications Biology’, per veure com s’havia produit l’evolució que havia dut el tiranosaure al capdamunt de la cadena alimentària del Cretaci, un equip de la Universitat Estatal de Carolina del Nord (Estats Units) s’han passat una dècada buscant restes de dinosaures a la capa geològica corresponent al principi de Cretaci tardà, fins que han aconseguit trobar dents i una pota del darrere d’aquesta nova espècie. Tot i que el Moros intrepidus era molt petit per ser un tiranosaure –entre un metre i un metre i vint centímetres a l’alçada del maluc-, era un animal molt lleuger i molt ràpid, cosa que el convertia alhora en un caçador molt eficient i en un animal que podia evitar amb relativa facilitat haver d’enfrontar-se als grans depredadors del seu temps.
Malgrat la seva mida, els científics afirmen que les especialitzacions depredadores que han observat en el Moros intrepidus indiquen que estava preparat per aprofitar-se de les noves oportunitats que apareixerien quan, durant els milions d’anys següents, les temperatures van augmentar, el nivell del mar va pujar i els ecosistemes es van reestructurar d’acord amb això. Quinze milions d’anys després del Moros intrepidus, els tiranosaures eren els reis de la Terra.
