Durant el Juràssic Inferior, fa aproximadament 200 milions d’anys, els dinosaures depredadors eren poc habituals i, a més, eren majoritàriament petits. Un equip de paleontòlegs italians, però, ha trobat una excepció als Alps, on han estudiat i identificat les restes d’una nova espècie de ceratosaure. Batejat amb el nom de Saltriovenator zanella i descrit a la revista ‘PeerJ’, és el ceratosaure més antic conegut i, de moment, el dinousaure depredador més gran que s’ha descobert d’aquell període, amb un pes aproximat d’una tona.
Aquest exemplar, que a més és el primer dinosaure del Juràssic que ha esta trobat a Itàlia, va ser localitzat per casualitat per un aficionat als fòssils el 1996, a uns 80 quilòmetres al nord-est de Milà. Molts dels ossos de Saltriovenator que s’han trobat tenen marques de mossegades d’invertebrats marins en el primer cas en restes de dinosaure, i indiquen que el cadàver va surar durant un temps a l’aigua abans d’enfonsar-se i quedar al fons del mar durant un temps abans de quedat enterrat definitivament. Tot i que l’esquelet és parcial, aparentment el dinsaure mostra una barreja de característiques ancestrals i avançades i que, a més, no havia arribat a l’edat adulta, cosa que indica que encara havia d’acabar de créixer.
Les mans del Saltriovenator, a més, mostren una baula perduda en l’evolució dels teròpods: els dinosaures van perdre dos dits al llarg de la seva evolució fins arribar, finalment, a les mans de tres dits que van ser precursores de les ales dels ocells.
1 
