L’impacte de les noves propostes d’ampliació de l’Aeroport de Barcelona podrien suposar un increment dels danys que ja ha patit el delta de Llobregat des que es van iniciar les obres per a aquest projecte i que, a dia d’avui, no han estat reparats per cap de les administracions competents. Això, si més no, és el que afirma la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) que, en un comunicat, ha reclamat que es tramiti una nova Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA) per a les ampliacions previstes i que aquesta posi per davant de tot la preservació dels espais naturals i de les espècies protegides del delta del Llobregat.
De moment, recorden els ecologistes, ni els governs espanyol ni català no han complert cap dels compromisos de reparació de les zones afectades per les obres, cosa que, afirmen des de DEPANA, posa “en greu risc la coherència de la Xarxa Natura 2000.
El 2012, DEPANA ja va presentar una queixa davant la Comissió Europea on denunciava els incompliments de les directives d’Aus i Hàbitats als espais naturals del Delta de Llobregat i el balanç ambiental negatiu de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, indicant que no s’havia complert la seva Declaració d’Impacte Ambiental.
El document també actualitzava la situació poblacional de les aus del Delta. En el cas dels anàtids que hi hivernen, per exemple, el número d’exemplars hauria disminuït a causa de l’ampliació de l’Aeroport i de la manca de protecció i gestió global dels espais naturals del Delta. Així, la queixa ja denunciava la situació crítica de les zones protegides d’El Remolar-Les Filipines i la llacuna La Ricarda a causa de la pressió de l’Aeroport i de l’impacte de les aigües provinents de les zones agrícoles i urbanes.
Tot plegat va ser que l’entitat manifestés que l’Avaluació d’Impacte Ambiental de la infraestructura no es va realizar correctament ni es van prendre les mesures necessàries per protegir els espais naturals i els qui hi viuen, amb conseqüències ben conegudes. DEPANA recorda que alguns terrenys adquirits, com el càmping Toro Bravo i l’anomenat corredor litoral, són zones aeroportuàries amb servituds que afecten el desenvolupament d’algunes de les poblacions d’aus més destacades d’aquests espais.
És per això que l’evolució de les poblacions d’aus d’aleshores ençà no ha estat, “ni de bon tros”, en la línia de l’augment publicat a la Declaració d’Impacte Ambiental. Al contrari: DEPANA denuncia que han “disminuït notablement” i que algunes, com l’arpella comuna i el corriol camanegre, han “desaparegut”.
Fa poc, AENA va anunciar l’inici de les obres de la terminal satèl·lit de la T1, que haurien de començar entre 2021 i 2022. El consell d’administració de l’ens aeroportuari espanyol va aprovar l’inici del procés de licitació i redacció del projecte. Així doncs, es faran els projectes constructius que serviran de base per a la licitació de les obres, que inclouen l’edifici satèl·lit T1S, reconfigurar la T1, fer un túnel de connexió entre els dos edificis, ampliar-ne els aparcaments i modificar el camp de vols amb la construcció d’una nova plataforma d’estacionament d’aeronaus.
Tot plegat, segons DEPANA, afectaria directament la Zona d’Especial Protecció de les Aus del delta del Llobregat i, per tant, caldria una nova avaluació d’impacte ambiental que complís amb la normativa i satisfés les necessitats d’un espai que forma part de la Xarxa Natura 2000.
La construcció de totes aquestes infraestructures, denuncien els ecologistes, faria incrementar el volum de passatges i de mercaderies i, per tant, donaria una justificació “a AENA i les autoritats públiques” per construir hotels, oficines i altres centres d’activitat a “l’entorn immediat de l’aeroport”, el que es coneix com a ciutat aeroportuària.
Per a DEPANA, aquesta ocupació incrementaria els impactes sobre les aigües superficials i freàtiques del Delta que, a més, alimenten les zones humides de La Ricarda i el Remolar, que ja es troben en una situació prou delicada. Així, l’entitat també exigeix la necessitat d’una nova avaluació d’impacte ambiental si s’arriba a plantejar, ja que cal tenir en compte les afectacions a les zones naturals més properes, com Can Dimoni.
Finalment, DEPANA també comenta un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona que recupera la idea de l’ampliació de la tercera pista per facilitar l’accés d’avions de gran envergadura, amb l’objectiu “d’afrontar els problemes de capacitat” de l’aeroport i “arribar als 90 milions de passatgers el 2030”.
Aquesta idea, la que sembla més senzilla, té un gran inconvenient per als ecologistes: tot i que podria reduir els impactes acústics en algunes zones, l’ampliació comportaria ocupar una part dels espais naturals protegits d’El Remolar i la Ricarda. Sobre la famosa “quarta pista sobre el mar”, DEPANA celebra que ja no la contempli “ningú”. Segons afirmen, “és possible” que s’hagi assumit que, davant del canvi climàtic, ja serà prou complicat “mantenir la distància actual de la tercera pista amb la línia de la costa”.
