El delta de l’Ebre delimita les àrees de nidificació d’ocells per l’inici de temporada

L’actuació serveix per afavorir la reproducció de les colònies d’aus que arriben a la primavera al parc per nidificar, i proporcionar espais aïllats de l’activitat humana

Imatge dels treballs que s'estan duent a terme al Parc Natural del Delta de l'Ebre

Imatge dels treballs que s’estan duent a terme al Parc Natural del Delta de l’Ebre | Parc Natural del Delta de l’Ebre

El Parc Natural del Delta de l’Ebre ha començat a delimitar -amb fil, cordes, pals i senyalització informativa- les principals àrees de nidificació d’ocells marins i litorals que arriben a la primavera al Delta per nidificar. Concretament, l’operació s’ha dut a terme a la punta del Fangar, l’illa de Buda, la Punta de la Banya i a la bassa del Garxal. La brigada de manteniment del parc, integrada per personal de Forestal Catalana, és l’encarregada de delimitar gairebé 30 km de litoral, durant 3-4 setmanes, amb l’objectiu de preservar àrees aïllades de l’activitat humana per afavorir la reproducció de les aus. A la Punta de la Banya i a l’illa de Buda s’han instal·lat senyals informatives i tanques amb fil, per tal d’evitar el trànsit de persones i de vehicles per la platja.

El Fangar acull algunes de les colònies nidificants d’ocells marins més importants de l’Estat, sobretot pel que fa al grup dels xatracs i, alguns anys, també de gavina capblanca (Chroicocephalus genei). A més d’altres espècies no colonials com el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) o la garsa de mar (Haematopus ostralegus), troben al Fangar llocs idonis per a reproduir-se. Les colònies s’instal·len durant l’abril i les postes poden allargar-se fins a finals de juliol. Els xatracs fan un niu molt senzill a l’arena mateixa, on els ous i els polls són molt mimètics amb l’entorn. Les colònies són molt sensibles als destorbs humans i és freqüent que els animals les abandonin si són molestats, per la qual cosa a les zones de nidificació principals cal aplicar aquestes mesures de protecció especials, com són la delimitació de l’àrea, la senyalització informativa, etc.

Petit grup de fredelugues, una de les espècies més afectades per l'assecament hivernal dels arrossars

Petit grup de fredelugues, una de les espècies més afectades per l’assecament hivernal dels arrossars | K. Storsberg / Arxiu PNDE

En el cas del Garxal, a part de reforçar la senyalització perimetral entre la llacuna, el mar i les dunes, s’ha restringit l’accés temporalment per la platja, des del 8 d’abril fins la finalització de l’època de nidificació, cap a finals de juliol. El tancament provisional de la platja del Garxal pretén garantir la viabilitat d’una propícia zona de cria de diverses espècies protegides, com ara la garsa de mar, el xatrac menut (Sterna albifrons) i el corriol camanegre. Aquestes delimitacions al Fangar i Garxal es mantindran sobre el terreny fins que els polls puguin volar i independitzar-se, habitualment a principis d’agost. Per garantir l’èxit reproductor es prohibeix dur els gossos sense lligar i creuar pel mig de les àrees de cria.

Enguany, el parc ha instal·lat tres casetes de fusta per millorar la informació i la vigilància en les àrees de nidificació del Fangar, el Garxal i l’illa de Buda, des de Setmana Santa fins a l’agost, amb personal informador els caps de setmana. Les instal·lacions compten amb plafons informatius sobre cada àrea en concret i amb informació de com accedir-hi sense produir danys a les colònies d’ocells.

Nou comentari