Un equip de científics xinesos liderats per Hui Zhang, de l’Acadèmia Xinesa de Ciències de la Pesca, afirma que el peix espàtula xinès és la primera espècie animal que s’hauria de declarar oficialment extingida aquest 2020. Tal i com han explicat a la revista ‘Science of the Total Environment’, aquest peix, que tradicionalment havia estat comú a les aigües del riu Iang-Tsé, ha desaparegut del tot. De fet, tenint en compte que l’últim exemplar que se’n va veure va ser l’any 2003, els experts calculen que els darrers peixos espàtula van morir entre els anys 2005 i 2010. Les raons, afirmen, són la sobrepesca d’aquest animal, que era un dels peixos d’aigua dolça més grans que existien; i la fragmentació del seu hàbitat.
Una de les característiques més distintives del peix espàtula xinès era el seu morro, molt llarg, que li va donar el nom de “peix elefant” en xinès mandarí. La majoria d’exemplars superaven els dos metres de llargada i els 25 quilos de pes, tot i que sembla que se n’havien vist alguns de gairebé set metres, cosa que el convertia un encontre amb un d’aquests animals en tot un espectacle. Va ser una pesca habitual al Iang-Tse fins als anys setanta del segle XX però, el 1981, la construcció de presa de Gezhouba va partir la seva població en dues parts i també va impedir-los remuntar el riu cap a alguns dels seus afluents, on feien la posta d’ous. Així, el 1989 ja se’l considerava una de les espècies animals més amenaçades de la Xina, i la manca d’accions clares per salvar-la va condemnar aquests peixos a una agonia que, finalment, sembla que s’ha acabat.
Els investigadors van repassar les informacions sobre observacions d’exemplars de peix espàtula xinès i també van fer estudis de camp al llarg del Iang-Tsé i els seus afluents i llacs cercant si encara hi havia alguna població de l’espècie. Durant aquesta operació van trobar 332 espècies diferents de peixos però ni un de sol dels que buscaven, confirmant la seva desaparició. Aquesta pèrdua pot ser alhora un crit d’alerta i una lliçó que pot ajudar a la supervivència d’altres espècies que es troben en problemes semblants, com per exemple dur a terme estudis com aquest més sovint -aquest va ser el primer examen exhaustiu de la fauna del riu des de 1975– i començar molt més aviat i amb molta més dedicació els esforços per salvar els animals amenaçats. El mateix Iang-Tse és l’hàbitat de moltes més espècies en perill d’extinció, i la desaparició del peix espàtula podria, almenys, ser un punt d’inflexió que impedís que aquesta història es repetís.
