Quins són els productes químics més agressius per al medi ambient? En quins punts del planeta es concentren més contaminants? Es poden detectar productes tòxics que no són fàcilment identificables? Com es pot protegir millor la biodiversitat i els ecosistemes naturals? La degradació del medi ambient i els recursos naturals, la pèrdua de biodiversitat, els impactes sobre la salut i les crisis en la seguretat alimentària són alguns dels efectes dels productes químics abocats al medi ambient per l’activitat humana. Ara, un estudi internacional en què participa l’expert Miguel Cañedo-Argüelles, membre de la Facultat de Biologia i de l’Institut de l’Aigua de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Vic, determina quines són les vint-i-dues qüestions prioritàries que cal considerar per gestionar d’una manera més sostenible els riscos ambientals associats als productes químics a Europa. La recerca, publicada a la revista ‘Environmental Toxicology and Chemistry’, vol perfilar un nou full de ruta —amb una perspectiva més global i coordinada— per a diversos sectors socials i econòmics de l’àmbit dels productes químics i la gestió del risc ambiental a Europa. El nou treball forma part de les iniciatives del Global Horizon Scanning Project impulsat per la Societat de Química i Toxicologia Ambiental per identificar els factors principals que alteren la qualitat mediambiental en diverses àrees geogràfiques. En concret, l’estudi és el resultat d’una iniciativa impulsada el 2015 en el congrés de la SETAC a Barcelona, durant el qual els principals responsables dels grups consultors d’aquesta entitat van tractar aspectes clau sobre química i medi ambient que prèviament s’havien consultat a més de dos mil membres de la SETAC.
Eliminar la pobresa i les desigualtats, potenciar l’educació i el treball digne, i protegir el medi ambient a tot el planeta són alguns objectius de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible. Amb una visió transformadora, l’Agenda 2030 representa una guia de referència sobre la sostenibilitat econòmica, social i ambiental per a tots els estats membres que la van subscriure el setembre del 2015. El nou treball científic vol avaluar com interactuen entre si diversos factors que afecten els ecosistemes naturals (productes químics, alteracions hidrològiques, degradació ambiental, etc.). En opinió de Miquel Cañedo-Argüelles, membre del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management de la UB i i del Centre Tecnològic BETA–TECNIO de la UVic, «els ecosistemes estan sotmesos a molts factors d’estrès i els científics els analitzen habitualment de manera separada per limitacions tècniques». «No obstant això, aquests factors estan interactuant a la natura, i sovint aquesta interacció no té com a resultat la suma dels efectes individuals, ja que hi pot haver sinergies o antagonismes», afegeix Cañedo-Argüelles, que va presidir el grup consultor sobre salinització d’aigües dolces durant el congrés de la SETAC.
Considerar els productes químics d’una manera aïllada «pot donar com a resultat una avaluació simplista que no considera la complexitat del món real», afirma al seu torn el professor Alistair B. A. Boxall (Universitat de York), un dels principals autors de l’estudi. «El nou treball —continua— fa èmfasi en les prioritats de la recerca dels científics internacionals i en les principals llacunes del coneixement sobre riscos i impactes dels productes químics. Així doncs, volem contribuir a centrar l’esforç científic en les qüestions que realment importen, i a adoptar decisions sobre el tipus de recerca que cal aplicar per actualitzar les polítiques d’actuació i les regulacions». Segons els experts, en el futur caldrà identificar els ecosistemes d’Europa amb un risc més gran de degradació per contaminació química i definir quins són els prioritaris per a la conservació de la biodiversitat. En aquest escenari, serà imprescindible conèixer millor l’efecte potencial dels contaminants emergents, que en general deriven de productes farmacèutics o cosmètics i no estan regulats per cap legislació específica. Tal com explica Cañedo-Argüelles, «actualment hi ha prop de 3.000 fàrmacs en el mercat que finalment arriben al medi ambient, i en la majoria dels casos no tenim gaire informació sobre el seu possible impacte en la biodiversitat».
És important també que els estudis ecotoxicològics s’ajustin millor a la situació real del medi natural per conèixer la resposta potencial dels ecosistemes als contaminants. «Sovint els estudis sobre les concentracions límit d’una determinada substància en l’ambient es basen en assajos de laboratori amb una o poques espècies, com per exemple, el crustaci planctònic Daphnia magna», recorda Cañedo-Argüelles. «Però en els ecosistemes conviuen moltes espècies que interaccionen entre si. Els contaminants afecten espècies diferents i poden modificar les interaccions tròfiques, de manera que generen respostes complexes i inesperades a tot l’ecosistema que afecten el nivell de poblacions i de comunitats. Per això, una bona opció per a estudis futurs seria combinar assajos de laboratori amb l’ús de mesocosmos —ecosistemes artificials amb control sobre les condicions ambientals—, i si cal, també fer estudis de camp», afirma l’investigador.
