Més enllà de les teories de la conspiració al voltant dels coneguts com a ‘chemtrails’, els deixants dels avions suposadament causats per la “fumigació” de la Terra amb productes químics amb finalitats fosques com l’esterilització o el control de masses, el cert és que aquestes esteles contribueixen a un fenomen que sí que és ben conegut: el canvi climàtic.
Segons un estudi publicat recentment a la revista ‘Atmospheric Chemistry and Physics’, els deixants contribueixen a l’escalfament global ja que atrapen la calor que surt de la superfície de la Terra en direcció a l’espai, fent-la rebotar altre cop cap a baix. Amb l’augment del trànsit aeri, a més, el treball afirma que l’efecte d’aquestes esteles en la temperatura del nostre planeta es multiplicarà per tres d’aquí al 2050, creixent més ràpid que l’impacte del diòxid de carboni i sent la contribució més important al canvi climàtic provinent d’aquesta indústria.
Aquesta darrera dada, però, no és nova: l’efecte dels deixants ja era l’impacte més gran de l’aviació al clima l’any 2005, quan la contibució total del transport aeri a l’escalfament global era només el 5% del total. Les projeccions fetes per a les properes dècades, basades en simulacions, van permetre estudiar l’impacte futur del trànsit aeri, arribant a la conclusió que les autoritats han de prendre mesures per reduir l’impacte de les esteles sigui com sigui.
La bona notícia, però, és que només el 10% dels vols comercials creen esteles, que es formen quan el vapor d’aigua present a l’aire es condensa a les partícules de sutge dels escapaments dels avions. Això només es produeix a alçades superiors als 8.000 metres, on les temperatures són molt més baixes, i si hi ha prou humitat, és per això que tant als pols com als tròpics les esteles són molt menys comunes que a les zones temperades.
Moltes esteles duren només uns minuts abans de desaparèixer; altres, menys, superen els 10 minuts de durada i una minoria s’estén i es converteix en núvols, principalment cirrus. Són aquests deixants més duradors, precisament, els que contribueixen més a l’augment de la temperatura global. A més, les esteles tenen un impacte negatiu més gran a la nit, ja que retornen l’escalfor a la Terra però no fan rebotar la llum del Sol que ve de l’espai, com fan durant el dia. L’estudi de la influència real d’aquest fenomen, doncs, resulta molt complicat, però els científics s’han posat en els pitjors supòsits per poder fer els advertiments necessaris.
Per lluitar contra els efectes negatius de les esteles, les opcions són diverses. Algunes simulacions indiquen que l’ús de determinades combinacions de biofuels podrien reduir la presència de sutge als escapaments dels avions i fer caure l’efecte dels deixants un 14%, una proporció prometedora però no suficient. D’altra banda, modificar les rutes aèries perquè no passin per les zones amb més possibilitats de generar esteles no nomé és complicat sinó que, segurament, requeriria desviar el pas dels avions, causant que els vols fossin més llargs i, per tant, es consumís més combustible.
Tot i això, són les dues úniques opcions possibles a dia d’avui, de manera que tant la producció de nous combustibles per als avions com la forma de canviar les rutes i els horaris dels avions estan sent investigats per mirar de reduir aquesta font pràcticament desconeguda d’escalfament global.
