Les tortugues són un dels grups de vertebrats més amenaçats de la Terra, més que els ocells, els mamífers, els peixos o els amfibis. Aquests animals, que van sobreviure al cataclisme que va provocar l’extinció dels dinosaures, fa més de 200 milions d’anys que vaguen pel nostre planeta, però ara la destrucció dels seus hàbitats, la seva explotació com a aliment o per convertir-les en mascotes, les malalties i el canvi climàtic les estan duent cada dia més a prop de la desaparició, que no només seria una desgràcia per sí sola sinó que, a més, tindria conseqüències per a molts altres grups d’animals i plantes, desequilibrant molts dels ecosistemes on viuen actualment.
Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi publicat a la revista ‘BioScience’ i elaborat per científics de diverses universitats i institucions nord-americanes, que han volgut recollir en un sol document l’estat actual de les tortugues i les seves funcions ecològiques.
L’objectiu principal de la recerca era obtenir una imatge global de l’estat actual de les diverses espècies d’aquests animals i conèixer quins impactes podria patir el medi ambient si les seves poblacions continuen reduint-se fins a l’extinció total. Les tortugues tenen un paper molt important en el benestar dels hàbitats desèrtics, humits, fluvials i marins, i el seu declivi pot tenir efectes perjudicials en moltes espècies, inclosos els humans, que d’entrada no semblen evidents.
Així, els científics van reunir tanta documentació com van poder per establir quin és exactament l’estat actual de les tortugues d’arreu del món i identificar, des d’una perspectiva ecològica, què es podria perdre si la tendència actual persisteix, convertint aquest estudi en la primera panoràmica de les diverses funcions que les tortugues fan dins els diversos ecosistemes on viuen. Entre d’altres, mantenen la bona salut de la cadena tròfica, escampen llavors i creen hàbitats que altres espècies necessiten per sobreviure.
Hi ha tortugues herbívores, omnívores i carnívores, i el seu rang d’aliments les duu d’especialistes, amb una alimentació molt concreta, a generalistes, que s’alimenten de moltes coses diferents. Aquestes diferències en els seus hàbits de nutrició els permet tenir una influència molt gran en l’estructura dels llocs on viuen.
Algunes espècies ponen tants ous que, quan la seva població és gran, la seva importància ecològica es fa evident només per la massa combinada dels exemplars i els seus ous que, a més, també fan que siguin una font potencial d’aliments per a molts depredadors, tant si s’alimenten d’adults, com de cries, com de les postes. Els herbívors i omnívors, a més, serveixen com a mecanisme de dispersió de les llavors de dotzenes d’espècies de plantes diferents sent, en alguns casos, l’agent de dispersió més important, amb algunes llavors en concret germinant més si han estat menjades i escampades per tortugues. Els forats que caven per pondre els ous, a més, també es poden convertir en l’hàbitat d’altres espècies com ara plantes, aranyes, insectes, ambifis, altres rèptils, conills, guineus i, fins i tot, linxs.
Fins ara la importància ecològica de les tortugues, especialment les d’aigua dolça, no s’ha tingut prou en compte, segons afirmen alguns dels participants a l’estudi. La seva ràpida desaparició, però, podria tenir un impacte molt gran en el funcionament dels ecosistemes d’arreu del món, i comprendre això pot fer que s’incrementin els esforços per reduir la gran part de culpa que els humans tenim de la disminució de les seves poblacions.
1 
