Fa 4.000 anys, en una illa remota de l’oceà Àrtic, encara hi havia una població de mamuts llanuts que va acabar desapareixent. Estudiar les causes de la desaparició d’aquesta espècie pot resultar útil a dia d’avui i en el futur perquè, a causa del canvi climàtic, molts altres animals poden trobar-se amb amenaces semblants i patir el mateix destí. De tot plegat en parla un estudi publicat recentment a la revista ‘Quaternary Science Reviews’, que analitza les raons per les quals aquella població concreta va poder sobreviure molt més temps que la resta de l’espècie.
Segons sembla, la raó de la seva desaparició tardana es deu a que van aconseguir evitar els factors ambientals que van dur a l’extinció la resta de la seva espècie. De fet, afirmen els científics, podrien haver viscut molt més si no fos per esdeveniments puntuals que van contaminar l’aigua que bevien i van causar una escassedat d’aliment que els va reusltar fatal.
Després d’haver dominat l’Hemisferi Nord durant milers i milers d’anys, el final del darrer període glacial i el començament d’una època d’escalfament global, fa 15.000 anys, van fer que les masses de gel es retiressin i el nivell del mar augmentés, aïllant les poblacions de mamuts llanuts. Si bé alguns grups van morir ràpidament a causa d’això, altres van continuar sobrevivint durant milers d’anys més.
Les diferències decisives entre el destí d’aquests grups aïllats de mamuts llanuts van ser l’objectiu d’aquesta recerca, duta a terme per investigadors de Finlàndia, Rússia i Alemanya. Les van buscar en restes d’aquests animals trobades a indrets tan diferents com el Canadà, Alaska, Sibèria i l’illa de Wrangel, a l’oceà Àrtic.
Les diferències entre els seus ossos, ullals i dents podien contenir informació important sobre la seva dieta, el seu hàbitat i altres factors ambientals que podrien haver-los permès sobreviure durant més o menys temps. Així van veure com, mentre altres grups van desaparèixer a causa dels canvis que va portar l’escalfament de la Terra i la pèrdua de diversitat genètica, els mamuts de l’illa de Wrangel van continuar vivint molt més temps. Segons sembla, la raó va ser que les condicions del seu hàbitat els eren més favorables i, per tant, necessitaven menys energia per viure.
El que va dur els mamuts de Wrangel a la desaparició també va ser revelat durant aquesta recerca. Tal i com van poder observar a les seves restes, els darrers mamuts de l’illa tenien concentracions de sofre molt més altes als ossos, cosa que indica que una de les raons de la seva extinció podia ser la toxicitat de l’aigua que bevien. Així doncs, sembla que la raó de la desaparició dels mamuts llanuts va ser, en darrer terme, fortuita, causada per l’erosió de la roca mare, que va alliberar minerals que van contaminar la seva font d’aigua.
A més d’això, un altre esdeveniment casual com un període prolongat de pluges o nevades podrien haver ocultat les seves pastures, causant-los problemes per aconseguir aliments. Pel que fa a l’activitat humana, no sembla que hi tinguessin res a veure: els primers pobladors coneguts de l’illa van viure només uns segles després que morissin els últims mamuts i, a més, no s’ha trobat cap prova que haguessin estat caçats.
Així doncs, la desaparició dels mamuts podria servir per salvar altres espècies en un context molt diferent però que podria dur amenaces semblants als animals del nostre planeta. Conèixer com i per què es van extingir podria, amb sort, ajudar els experts en conservació a emprendre accions que impedeixin que altres espècies també acabin morint a causa d’uns canvis ambientals que, en aquest cas, han estat provocats.
