El creador de la hipòtesi Gaia afirma que en el futur els cíborgs substituiran els humans

Segons l'anglès James Lovelock, la vida sintètica és més apta per sobreviure al canvi climàtic a llarg termini i que, per tant, tindrà opcions reals de frenar-lo i revertir-lo

Imatge de l’exposició “Robots. Els humans i les màquines” | Cedida

L’espècie humana i els seus avantpassats han estat, que sapiguem, la forma de vida més intel·ligent i més conscient d’ella mateixa que ha existit mai al nostre planeta. La millora ràpida de les màquines, però, podria fer que això s’acabés d’aquí molts menys anys que no ens pensem i, poc després d’això, l’Homo sapiens podria desaparèixer completament. Això, si més no, és el que explica el famós ambientalista anglès James Lovelock, l’inventor de la hipòtesi Gaia, al seu darrer llibre, titulat “Novacene”. L’obra és plena de frases lapidàries com “la nostra supremacia com els principals entenedors del cosmos s’està acabant ràpidament” o “els qui entendran el futur no seran humans sinó el que trio anomenar ‘ciborgs’ que hauran estat dissenyats i construit per ells mateixos”.

Segons Lovelock, que el passat mes de juliol va complir cent anys, el “Novacè” serà una època dominada pels descendents autosuficients i autoconscients dels robots i les intel·ligències artificials actuals. Si els avisos que això podia acabar passant han estat extraordinàriament nombrosos a la literatura i el cinema de ciència-ficció -de ‘Jo, Robot’ a les sagues ‘Terminator’ o ‘Matrix’-, el divulgador anglès pren un punt de vista molt diferent del que condueix a la “Rebel·lió de les Màquines” i s’ho mira amb el prisma de l’evolució. Les intel·ligències artificials orientades a tasques com ara jocs ja han demostrat que poden convertir-se ràpidament en els millors en la seva tasca a causa de la seva superioritat a l’hora de processar dades. A aquest pas, si se les deixa millorar sense limitacions, les intel·ligències artificials del futur podrien ser milions de vegades superiors a nosaltres.

James Lovelock en una imatge d'arxiu

James Lovelock en una imatge d’arxiu | Wikimedia Commons

En aquest context, els cíborgs serien un nou regne de la vida diferent, que podria ocupar qualsevol nínxol evolutiu que actualment pertany a animals, plantes, fongs… La seva forma, però, podria no tenir res a veure amb el que coneixem. El mateix Lovelock creu que “tornarien a començar de nou” per trobar la més adient o, fins i tot, podrien “no tenir forma” i existir només a l’interior dels ordinadors. La seva superioritat intel·lectual envers nosaltres els podria dur, fins i tot, a ignorar-nos o a tractar-nos com nosaltres tractem les plantes, com una decoració o una afició per passar l’estona. Un cop prenguessin el control, per a Lovelock la fi de la vida orgànica a la Terra seria a prop de la seva fi.

Aquesta, és clar, no és la primera teoria controvertida de Lovelock i, de fet, parteix de la idea que el va fer famós el 1974 quan, juntament amb el biòleg Lynn Margulis, va presentar la hipòtesi Gaia, que defensa que la Terra es comporta com un organisme únic que s’autoregula com, afirma la teoria, es pot comprovar amb els processos que han modificat l’atmosfera, el sòl i l’aigua fins a fer-los habitables malgrat les erupcions solars, volcàniques, les supernoves, els impactes d’asteroides… Tot i que inicialment la comunitat científica no en va fer gaire cas, actualment és força més respectada i, fins i tot, va ser actualitzada per afegir-hi condicionants que no s’havien tingut en compte. En aquesta ocasió, molts científics també s’han mostrat escèptics i, tot i que reconeixen la importància de la idea de Gaia pel que fa a la comprensió dels cicles biològics i geològics, afirmen que el desconeixement del funcionament del cervell i de la consciència fa molt agosarades les prediccions de Lovelock.

Robot desenvolupat per la NASA. | NASA

Per a l’anglès, un cop ens acostumem a que ens tractin com a plantes la vida no serà tan dolenta. Per començar, tant els cíborgs com els humans compartiran la necessitat de frenar el canvi climàtic ja que la resistència d’uns i altres a la calor no és tan diferent. Si nosaltres no ho hem aconseguit, ho faran ells, probablement modificant el medi ambient a gran escala gràcies a les seves enormes capacitats, amb accions com ara cobrir una gran part de la Terra amb miralls que tornin la llum del Sol a l’espai. Després, però, Lovelock fa prediccions força més perilloses per a nosaltres. Si els ciborgs refan els ecosistemes de la Terra per adaptar-los a les seves necessitats, totes les plantes del món podrien desaparèixer i l’oxigen de l’atmosfera podria ser substituit per elements més necessaris per a ells. Això seria la fi de gairebé tota la vida orgànica de la Terra i l’inici d’un món habitat únicament per robots que, quan la calor del Sol es tornés massa intensa, d’aquí uns mil milions d’anys, emigrarien a altres planetes.

Aquestes prediccions no són tan pessimistes com semblen, si més no per a un Lovelock que explica que “tinc més de cent anys i tenir una visió optimista és l’única que val la pena tenir”. Segons creu, els humans han tingut una llarga època de domini del planeta i que ara, abans de desaparèixer, estem fent una cosa tan noble com preparar els qui ens succeiran.

Nou comentari