El cràter més antic de la Terra podria explicar la fi de la pitjor glaciació del planeta
Durant milions d’anys, la Terra va estar totalment coberta de gel | NASA Ames / JPL – Caltech / Tim Pyle

!--akiadsense-->

Un equip de científics ha identificat, a Austràlia, el cràter d’asteroide més antic que es coneix. Amb uns 2.200 milions d’anys d’antiguitat, els responsables de la troballa, investigadors de la Universitat Curtin, afirmen que podria explicar com el nostre planeta va sortir de l’era coneguda com la “Terra bola de neu”, la glaciació més llarga i més intensa que ha patit mai i que, com el seu nom indica, va fer que el món estigués totalment cobert, durant milions d’anys, d’una capa gruixuda de gel i neu i que les temperatures mitjanes fossin del voltant de 50 graus sota zero.

L’impacte, que va tenir lloc a l’actual Yarrabubba, a l’oest d’Austràlia, ha estat identificat gràcies a les proves fetes als minerals de la zona i, tal com expliquen els científics a la revista ‘Nature Communications’, podria ser la raó per la qual la Terra va començar a escalfar-se. Tot i que el cràter va ser descobert el 1979, fins ara no se n’havia determinat l’antiguitat. Amb un diàmetre de 70 quilòmetres, el temps que ha passat des d’aleshores l’ha fet invisible a ull nu, però els canvis en el camp magnètic de la zona encara es veuen clarament. D’entre els materials característics dels impactes meteòrics, les petites quantitats d’urani presents a la zona han permès calcular quants anys fa de la seva formació.

L'indret on es troba el cràter i la seva forma aproximada
L’indret on es troba el cràter i la seva forma aproximada | Universitat Culvin

!--akiadsense-->

La coincidència de l’impacte i l’inici de l’escalfament de la Terra fa molt possible que tinguin relació, segons els científics. En aquell moment, la Terra estava coberta de gel que va començar a fondre’s ràpidament, i és per això que es pensa que totes dues coses podrien estar directament relacionades. La caiguda d’un astroide com aquell sobre una superfície de gel de quilòmetres de gruix podria haver enviat a l’atmosfera quantitats enormes de vapor d’aigua, que és un gas d’efecte hivernacle i podria haver estat decisiu en l’inici de l’escalfament del planeta durant aquella època.

Tot i que no es disposa de prou dades per confirmar aquesta teoria i conèixer més coses tant d’aquella època de canvi climàtic com de l’era glaçada que la va precedir, els indicis són significatius i, potser, podrien haver-se combinat amb algunes de les possibles explicacions al fenomen, com ara una sèrie d’erupcions volcàniques que alliberessin diòxid de carboni i fessin pujar les temperatures globals.

Nou comentari