Durant els darrers anys, grans empreses com Boeing i agències governamentals com la NASA han estudiat seriosament la possibilitat de crear cotxes voladors. Fa poc, fins i tot, el fabricant de pneumàtics Goodyear va presentar AERO, el seu projecte de roda-propulsor per passar de la conducció terrestre a l’aèria en pocs instants. Tot i que el mateix concepte de ‘cotxes voladors’ ens duu immediatament a recuperar alguns referents clàssics de la ciència-ficció, la idea està sent molt més tinguda en compte del sembla i, de fet, podria contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. Això, almenys, és el que conclou un estudi elaborat per experts del Centre de Sistemes Sostenibles de la Universitat de Michigan (Estats Units) i el fabricant d’automòbils Ford Motor Company que ha estat publicat a la revista ‘Nature Communications’.
La recerca s’ha centrat a comparar el consum d’energia dels vehicles elèctrics terrestres i els de les seves versions voladores, que es troben en fase de desenvolupament, tenint en compte la reducció en els temps de desplaçament que suposa moure’s per l’aire. Amb un conductor i tres passatgers a l’interior i en un trajecte de 100 quilòmetres, un cotxe elèctric volador emetria un 52% menys de gasos d’efecte hivernacle que un vehicle de combustió interna tradicional i d’un 6% menys que un cotxe elèctric terrestre. Les dades per fer aquests càlculs han estat obtingudes de les companyies que treballen en prototips actualment, gràcies a les quals els investigadors han creat un model per calcular la despesa energètica i les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’aquesta possible nova modalitat de transport.
L’avantatge del vehicle volador en termes de sostenibilitat, però, es redueix en trajectes curts fins a ser menys recomanable que el desplaçament terrestre a causa, lògicament, de la demanda energètica de l’enlairament i l’aterratge, és per això que el seu potencial es limita, almenys de moment, a distàncies relativament grans, iguals o superiors als 100 quilòmetres. La companyia de VTC Uber, per exemple, va presentar fa uns mesos el seu projecte de taxi aeri, pensat per a desplaçaments a velocitats d’entre 240 i 320 quilòmetres per hora a una alçada d’entre 300 i 600 metres. Un mitjà de transport que a casa nostra podria ser atractiu per moure’s, per exemple, de Girona o Tarragona a Barcelona (i viceversa) o entre Tarragona i Lleida.
Els mateixos autors de l’estudi, però, conclouen que cal continuar investigant per veure quina és la viabilitat real dels vehicles voladors, tant en termes de cost com d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i sorolls. Tot i això sembla que, almenys en casos concrets, aquesta nova modalitat de transport podria ser un altre cas on la ciència-ficció i el món real es troben i proposen solucions a alguns dels problemes més importants de l’actualitat com són l’eficiència energètica i la reducció d’emissions per lluitar contra el canvi climàtic.
1 
