La contaminació superficial del Besòs per l’incendi de Montornès “pràcticament ha desaparegut”

L'ACA intensificarà les prospeccions en els pous industrials després de detectar-hi restes de dissolvent

El riu Besòs al seu pas per Montornès

El riu Besòs al seu pas per Montornès | ACN

La contaminació de l’aigua superficial del Besòs que va provocar l’incendi de l’empresa Ditecsa de Montornès el passat mes de desembre “pràcticament ha desaparegut”. Així ho indiquen els anàlisis que l’ACA va recollir el mes de gener i que s’emmarquen en el pla de xoc per avaluar l’impacte d’aquest incendi en el riu a mitjà i llarg termini. Tot i això, els estudis també han revelat que els pous subterranis d’ús industrial propers a l’empresa contenen restes de dissolvent. Per aquest motiu, l’ACA intensificarà les prospeccions en aquests punts. Les dades s’han presentat en una reunió que el departament de Territori, l’ACA i el Consorci del Besòs Tordera han celebrat aquest dimarts i on també hi han participat els municipis afectats.

El pla de xoc que es va posar en marxa l’endemà de l’incendi per fer uns seguiment de l’evolució de l’entorn del riu i del seu ecosistema, ha permès recollir mostres de l’aigua en tres moments diferents. Aquestes prospeccions s’han fet en tretze punts de control: quatre en el riu, sis en pous, dos al mar i un a la sortida de la depuradora de Montornès. Els anàlisis han determinat que tot i que les concentracions de compostos dissolvents volàtils que van ser molt elevades el dia de l’abocament, de 10 a 100 vegades per sobre dels valors permesos, s’han anat rebaixant considerablement. La setmana del 18 de desembre les concentracions s’havien reduït de l’ordre de deu vegades per sota dels llindars regulats, i el mes de gener de 2020 únicament s’hi van detectar alguns compostos volàtils, però en nivells pràcticament residuals. La previsió és que la darrera tanda d’inspeccions, previstes pel mes d’abril, permeti verificar l’eliminació de la contaminació química al riu.

L'incendi a Montornès

L’incendi a Montornès | Cedida

Tot i les dades positives pel que fa a l’aigua superficial, aquests anàlisis han revelat un increment de tetrahidrofuran, una tipologia de dissolvent, en els pous més propers a la zona de l’incendi. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que “les aigües superficials tenen una interacció molt immediata amb el que passa al seu voltant”. Per aquest motiu, explica, l’impacte en un primer moment va ser elevat. Alhora ha apuntat que el pas del temporal Glòria va ajudar a netejar els sediments. Per contra, ha comentat que “les aigües subterrànies tenen un comportament més lent” i ha indicat que el Govern vol avaluar l’afectació que s’ha detectat amb més precisió. Per això, ha anunciat que l’ACA incrementarà la campanya de prospeccions prevista en el pla de xoc per fer un seguiment més acurat d’aquestes zones.

Per altra banda, l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de Barcelona ha enviat un requeriment a l’empresa perquè presenti i executi amb caràcter urgent un pla de descontaminació dels sòls i de les aigües al voltant de les seves instal·lacions. El conseller ha detallat que haurà d’extreure, netejar, filtrar i retornar l’aigua al medi en bones condicions. Alhora, ha avançat que la companyia ja ha demanat els permisos pertinents per iniciar aquesta intervenció.

L'acció dels Bombers ha aconseguit apagar el foc, que feia hores que cremava

L’acció dels Bombers va aconseguir apagar el foc, que feia hores que cremava | Bombers de la Generalitat

L’impacte més immediat del vessament sobre el riu va ser, la mortaldat de fins el 70% de la fauna piscícola en el tram comprès entre Montornès i la desembocadura. Els trams aigües amunt mostren entre cinc i sis espècies de peixos i, en canvi, en el tram de riu més proper al lloc de l’incident actualment només es detecta una espècie, el llopet de riu. Aigües avall de l’afecció, el nombre d’espècies es manté bastant semblant al que hi havia prèviament, tot i que la densitat d’individus es va reduir entre un 60 i un 80% fruit del vessament. “Volem recuperar la funcionalitat del riu el més ràpid possible”, ha explicat Calvet que ha dit que es treballarà per construir una infraestructura verda que permeti “renaturalitzar el riu i recuperar tota la seva capacitat d’acollir biodiversitat”.

Ara caldrà esperar els estudis programats per al mes d’abril per poder corroborar la recuperació de les poblacions de peixos al riu, ja que s’han detectat moderades concentracions de marcadors d’estrès fisiològic que poden condicionar aquesta recuperació.

Nou comentari