La reducció de la mobilitat per la crisi de la Covid-19 ha provocat una millora sense precedents de la qualitat de l’aire, també amb relació a l’ozó troposfèric, segons posa de relleu l’entitat Ecologistes en Acció. Ara bé, bona part de la població catalana ha continuat respirant aire amb més ozó del que recomana l’Organització Mundial de la Salut. Un informe a nivell estatal mostra que la freqüència amb què s’han superat els estàndards legals i de l’OMS de contaminació per ozó a Catalunya ha estat molt inferior a la d’anys anteriors, amb un descens del 72% i del 51% respecte al període 2012-2019. L’entitat denuncia que la Generalitat continua sense adoptar mesures eficaces que evitin els episodis d’alta contaminació.
L’Informe anual sobre la Contaminació per Ozó d’Ecologistes en Acció analitza les dades recollides entre l’1 de gener i el 30 de setembre del 2020 en 483 estacions oficials de mesurament d’ozó repartides per tot el territori espanyol, 51 situades a Catalunya. Segons l’informe, l’ozó troposfèric continua sent el contaminant atmosfèric que any rere any afecta més població i territori. Durant el 2020, els seus nivells s’han reduït de manera important i s’ha interromput la tendència estacionària o a l’alça dels últims anys, a conseqüència de la dràstica disminució de les emissions dels seus contaminants precursors en la indústria i en el transport per la pandèmia del coronavirus.
L’Informe conclou que el 93% de la població de Catalunya i el 78% del territori han estat un any més exposats a uns nivells insalubres d’aquest contaminant, segons els valors recomanats per l’OMS. Si es considera el valor objectiu establert per la normativa, més lax que la recomanació de l’OMS, la població que ha respirat aire contaminat per sobre de l’estàndard legal és de 175.000 persones, en les zones de la Plana de Vic i el Prepirineu. Quatre estacions de mesurament d’aquestes zones i de les comarques de Girona han incomplert l’objectiu legal en el trienni 2018-2020. Tot i això, s’ha produït un descens respecte a anys anteriors. La millora de la situació ha estat especialment rellevant al Pirineu Occidental i Oriental i a les Terres de l’Ebre, amb una reducció del nombre de dies amb mala qualitat de l’aire superior al 70%. De manera puntual, l’ozó ha augmentat en algunes estacions urbanes de Barcelona (Gràcia-Sant Gervasi i l’Eixample) i la seva àrea metropolitana (Sabadell), precisament pel menor trànsit.
Ecologistes en Acció assenyala que els Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire per reduir la contaminació són obligatoris segons la legislació vigent, però que en el cas de l’ozó, la Generalitat segueix sense elaborar-los, en totes les zones on resulten preceptius. Després d’haver-li demanat en reiterades ocasions en els darrers anys que elabori els plans, l’entitat ha portat la Generalitat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) . L’entitat subratlla que es tracta d’una “negligència que està posant en perill la salut de 5,9 milions de catalans en totes les zones excepte Penedès-Garraf, Camp de Tarragona, Catalunya Central, Maresme i Pirineu Occidental”. Ecologistes en Acció subratlla que l’àrea metropolitana de Barcelona i el Camp de Tarragona segueixen sense comptar amb protocols d’actuació davant de les puntes de contaminació per ozó. Aquests protocols han d’establir mesures per limitar el trànsit i l’activitat industrial en episodis com els del 10 i el 31 de juliol, quan es van registrar sis superacions del llindar mentre les autoritats es van limitar a informar rutinàriament la població sensible, destaca l’entitat. Les principals vies d’actuació per reduir la contaminació de l’aire per ozó són la disminució del trànsit motoritzat, la reducció d’emissions industrials i el suport a les energies renovables. L’entitat també demana que s’agiliti l’Àrea de Control d’Emissions acordada per a la Mar Mediterrània i una moratòria per a les grans explotacions ramaderes intensives.
“La contaminació per ozó ha d’abordar-se com un problema sanitari de primer ordre. Segons l’Agència Europea de Medi Ambient, causa cada any entre 1.500 i 1.800 morts a l’estat espanyol”, destaca l’entitat. Les persones més afectades són infants, persones grans, dones embarassades i les persones amb malalties cardiorespiratòries cròniques. El cost sanitari i laboral de la contaminació per ozó va ser de 5.000 milions d’euros (MEUR) el 2013, un 0,33% del PIB espanyol, segons recull l’entitat a partir d’informació del Banc Mundial, i sense considerar els danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals. Ecologistes en Acció assenyala que la crisi de la covid-19 demostra que la reducció estructural del transport i la descarbonització de la indústria són eines efectives per millorar la qualitat de l’aire a les ciutats i a les zones rurals, també en el cas de l’ozó. “La dramàtica situació creada per la pandèmia ve a corroborar que la reducció de les emissions de precursors sí que és efectiva per a combatre la contaminació per ozó”, conclou l’entitat.
