La combustió de combustibles fòssils es va cobrar la vida de més de 8 milions de persones l’any 2018, segons un estudi de la Universitat de Harvard, en col·laboració amb la Universitat de Birmingham, la Universitat de Leicester i la University College de Londres. La investigació ha mostrat un nombre més alt de morts que les calculades anteriorment, ja que han utilitzat tècniques de modelament de la química atmosfèrica anomenada GEOS-Chem. Aquesta els ha permès més precisió i els científics han pogut cartografiar on viu la gent i on és la contaminació més elevada. Els investigadors han estimat que l’exposició a partícules fines en suspensió (PM2,5), que emanen de la crema de combustibles com el carbó o el petroli, va representar el 18% del total de morts mundials el 2018, aproximadament una de cada 5.
L’estudi exposa que el impacte més gros de mortalitat prematura causada per la contaminació de combustibles fòssils es concentren en zones com la Xina, Índia, parts dels Estats Units, Europa i altres regions del sud-est asiàtic. En la seva recerca els investigadors han comparat l’índex de PM2,5 per combustió d’aquestes fonts d’energia entre els anys 2012 i 2018 i malgrat que en algunes regions el descens és considerable, com en el cas xinès, la taxa de mortalitat prematura a conseqüència de la contaminació atmosfèrica segueix sent dolorosament alta.
Ningú s’escapa dels efectes sobre la salut que té la contaminació per la crema de combustibles d’origen fòssil, però hi ha sectors de la població que es troben en un risc més elevat. És el cas dels infants menors de cinc anys, en els quals els investigadors han observat que són més susceptibles de patir infeccions respiratòries per l’exposició a les partícules fines de suspensió que emanen d’aquests carburants.
Una tendència ineludible
L’estudi interuniversitari exposa casos concrets, però mostra una tendència global, de la qual Catalunya no s’escapa. Víctor Luna, vicepresident del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB), corrobora que els fenòmens globals de contaminació segueixen les mateixes pautes en el cas català. L’ambientòleg recupera les dades de 2020 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona que mostraven que anualment unes 1000 persones moren a la ciutat a causa de la contaminació. “El 2019 en accidents de trànsit a tota Catalunya van morir 171 persones davant del miler per la contaminació a una ciutat i tot així les campanyes que fem per prevenir unes morts i unes altres no tenen res a veure”, exemplifica Luna.
Tot i que l’exemple és molt visual, Luna remarca la necessitat de no assimilar la contaminació atmosfèrica per combustibles fòssils amb els cotxes. De les regions que l’estudi britànic assenyalava amb índex més grans de contaminació i de mortalitat per aquesta, n’hi ha on el el número de cotxes per càpita no és tan elevat, però sí el d’indústries que contaminen pràcticament sense regulació. Indústries que, si bé amb un impacte i una normativa diferent, també s’emplacen en les terres catalanes. Tant pel sector industrial com l’automobilístic, Luna té clar que “calen polítiques més valentes. Cal reaccionar igual o més que amb l’emergència sanitària que vivim perquè sense planeta no hi ha res més”.
Tant Luna com els investigadors britànics es mostren optimistes respecte l’adopció d’energies renovables que substitueixin aquests carburants. Però no a qualsevol preu, remarca l’expert. Per l’ambientòleg és fonamental que la producció d’energia verda no segueixi concentrada en les mans dels vells oligopolis energètics nascuts dels carburants i que a poc a poc consoliden el seu domini en les energies verdes. “Moltes de les ajudes dels Fons Europeus es destinen a aquests grans oligopolis i els petits productors o les comunitats de productors, com per exemple els veïns d’una mateixa escala que instal·len plaques i s’autoabasteixen, en queden al marge”, exposa Luna.
La concentració de la producció d’energies renovables dona situacions com les que es denunciaven a Tarragona, Ponent i l’Ebre, on una desena d’organitzacions s’han unit per recórrer el decret sobre el desenvolupament d’energies renovables del Govern. Consideren que el decret “va contra el territori” i dona “barra lliure” a les corporacions. Per Luna la qüestió no es limita a si l’energia que fem servir ve d’una placa fotovoltaica, sinó en quin model de producció i consum s’emmarca.
La Centre Comú d’Investigació (CCI) ha publicat un informe en què exposa que ni amb l’aturada pel confinament s’han arribat a complir els compromisos de reducció d’emissió de l’Acord de París en els estats europeus. Luna corrobora que a Catalunya ha succeït el mateix. “Amb el confinament es van reduir prop del 28% de les emissions, que és el que hauríem d’haver aconseguit amb mesures polítiques fa uns cinc anys”, conclou Luna.
