El Govern ha constituït aquest dimarts al migdia la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya, que té com a objectiu principal impulsar les accions necessàries per eliminar definitivament la presència d’aquesta substància tòxica l’any 2032, d’acord amb el termini màxim establert pel Comitè Econòmic i Social Europeu. Amb l’acte d’avui, es dona compliment a l’acord aprovat pel Govern el 22 d’octubre passat, que instava a crear la Comissió en un termini màxim de dos mesos. L’erradicació de l’amiant és un repte de país que requereix de la implicació de totes les administracions catalanes, institucions i sectors socioeconòmics, ja que afecta directament les persones i abraça múltiples àmbits, com la salut pública, la salut laboral, residus, empreses, infraestructures, equipaments públics i privats, medi ambient, subministraments, transports, etc. L’eliminació total de l’amiant és una qüestió complexa que demana temps i grans consensos.
Així, la Comissió treballarà per avaluar la situació actual, identificar-ne tots els agents implicats i establir-hi mecanismes de cooperació i control. En aquest sentit, una de les gran fites serà l’impuls per a l’elaboració del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant. Per aquest motiu, a la comissió constituïda hi participen els departaments de Presidència; Vicepresidència i d’Economia i Hisenda; Treball, Afers Socials i Famílies; Salut; Territori i Sostenibilitat; Empresa i Coneixement; Educació; així com representats de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i de la Federació de Municipis de Catalunya. A part dels membres designats oficialment, el Govern ha convidat altres representants per la seva rellevància i les seves aportacions en la lluita per l’erradicació de l’amiant. Així, a la reunió ha assistit Miguel Moreno, representant del Grup de Jubilats Macosa-Alstom afectats per l’amiant, associació amb qui el president Torra es va reunir el 21 de novembre passat, una trobada en la qual van lliurar 10.000 signatures de suport a un manifest que demanava que les administracions actuessin per erradicar l’amiant, així com altres mesures en relació amb els efectes de la seva exposició a les persones.
La Comissió farà el seguiment i control de les actuacions de la comissió tècnica DESAMIANT-CAT, que s’haurà de constituir durant les primeres setmanes del 2020, on podran participar també totes les administracions i agents que la Comissió determini i que tinguin competències o interessos perquè hi estan afectats i que, si fos el cas, proposarà la creació de grups de treball específics. Per la importància que aquest tema té sobre les persones, i per la complexitat i abast que l’exposició a fibres d’amiant té a Catalunya, la Comissió ha decidit que és necessari abordar mesures de caràcter urgent que no poden esperar a l’aprovació del Pla Nacional i que permetin actuacions a curt i mig termini.
Entre els acords presos, destaca l’encàrrec a la Comissió Tècnica d’identificar les actuacions que caldrà prioritzar, per tal que siguin aprovades, si s’escau, en la propera reunió de la CEAC. També s’ha proposat la creació del Grup de Treball Impulsor, que farà la coordinació i seguiment d’aquest projecte. Cal recordar que les accions de la Comissió i els objectius que persegueix han d’estar alineats amb la normativa europea que promou l’eliminació segura de l’amiant; així com amb les propostes recollides a l’informe sobre l’exposició laboral a fibres d’amiant a Catalunya.
Al nostre país encara hi ha més de quatre milions de tones de fibrociment i entre unes sis i trenta mil tones de projectats i calorifugats, entre d’altres materials. Una gran part d’aquests materials es van instal·lar entre mitjans dels anys 60 i finals dels anys 80 i, per tant, han arribat o estan arribant al final de la seva vida útil, però el risc d’alliberar fibres contingudes als materials d’amiant pot donar-se per l’envelliment i deteriorament de les instal·lacions, encara que no hagin esgotat les seves característiques funcionals. L’any 2001 es va prohibir la utilització, la producció i la comercialització de l’amiant a Catalunya, però aquesta restricció no afectava els materials ja instal·lats, ja que l’obligació legal de retirar l’amiant només s’aplica a aquells materials que ja han arribat al final de la seva vida útil.
Fa més de trenta anys que es duen a terme actuacions a diferents nivells, amb l’objectiu d’eradicar la presència d’amiant. Totes les administracions públiques catalanes destinen recursos amb la finalitat d’eliminar aquest agent químic, tant a nivell municipal o supramunicipal. Alguns exemples són el “Pla d’Acció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, aprovat a l’abril de 2019, per a la retirada de l’amiant a 36 municipis, o els treballs realitzats per a la detecció de l’amiant per part de l’Observatori de l’Habitatge de Barcelona”. La Unió Europea ha posat terminis a l’erradicació de l’amiant a través de Resolucions del Parlament i dictàmens. La primera data límit és el 2028 i afecta els centres públics o d’utilització massiva, que aquell any hauran d’estar lliures d’amiant. Per a la resta d’infraestructures, el termini màxim és el 2032. Alguns països, com Polònia, han aprovat ja el seu Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant. A l’Estat espanyol, el Govern de Navarra ha aprovat un Pla d’acció integral plurianual a 12 anys amb un cost estimat d’uns 245 milions d’euros.
