El Tribunal Constitucional ha fet pública la sentència sobre la Llei Catalana del Canvi Climàtic, limitant la capacitat de la Generalitat d’impulsar polítiques que combatin una emergència climàtica que fins i tot va ser declarada de manera oficial recentment. Fins ara aquesta llei, que va ser aprovada pel Parlament l’estiu de 2017, era vigent amb l’excepció d’un article que prohibia la concessió de permisos de ‘fracking’, ja que el TC va aixecar la suspensió cautelar ara fa un any.
Pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, la sentència “té aspectes que considerem molt greus”, com la limitació del Govern “d’establir objectius quantificables de reducció de CO2” i “negar la territorialització dels ingressos derivats de la subhasta de carboni”. Justament, la Generalitat va plantejar l’any passat un conflicte competencial i va reclamar a l’Estat 125 milions d’euros, la part que calcula que correspon a Catalunya dels 1.200 milions que Espanya ha recaptat amb la subhasta durant el període 2012-2016. La sentència farà molt curt el recorregut del conflicte, que defensa que “el 80% de les accions de mitigació i adaptació es fan des dels governs locals i regionals”, en paraules del conseller. El tribunal també nega a la Generalitat la capacitat de poder declarar el Mediterrani zona lliure de prospeccions d’hidrocarburs i de desenvolupar projectes d’electrificació dels ports. Tanmateix, “el Govern buscarà la manera de poder tirar endavant aquesta mesura en el marc de les seves competències”, ha assegurat Calvet.
Pel que fa a la regulació de l’impost sobre les emissions de gasos amb efecte hivernacle a determinats vehicles de tracció mecànica –turismes, vehicles comercials lleugers i motocicletes–, segueixen endavant. La sentència ha constat que no es produeix doble imposició, com assegurava l’advocacia de l’Estat. La Generalitat treballa perquè l’impost es pugui començar a recaptar al més aviat possible, tenint en compte la seva gran complexitat perquè és el primer d’aquestes característques que s’aplica a Europa. Els ingressos nodriran a parts iguals el Fons Climàtic i el Fons de Patrimoni Natural, el primer dels quals servirà per fomentar les renovables; descentralitzar les xarxes; l’autoconsum elèctric; els habitatges energèticament eficients; la mobilitat sostenible; l’eficiència i l’estalvi d’aigua; la conservació de la biodiversitat; la modificació de processos de producció; la recerca i la innovació; o la reducció de la vulnerabilitat dels sectors econòmics.
