Les sabanes del món són indrets amb una biodiversitat molt gran però que, per desgràcia, sovint no criden tant l’atenció dels moviments de conservació del medi ambient com els boscos i les selves. És el cas del Brasil, on els esforços per protegir l’Amazones de la desforestació que ha patit durant les darreres dècades estan desviant aquesta activitat cap a una zona veïna molt menys coneguda, amb conseqüències que poden ser molt greus. Les campanyes per posar fre a les activitats agrícoles en zones ocupades per la selva han fet que, entre els anys 2000 i 2015, la desforestació a l’Amazones es reduís en un 80%. Tot i això, un estudi de la Universitat Estatal de Michigan (Estats Units), publicat recentment a la revista ‘Journal of Geographic Sciences’ mostra que aquestes mateixes activitats han causat 6,6 vegades més destrucció de vegetació natural a l’estat de Tocantins, al centre del Brasil, sense que hi hagi hagut la mateixa alarma que hi va haver en el cas de la selva.
La sabana de Cerrado ocupa més del 20% de la superfície del país i, tot i la seva importància com a ecosistema que acull una gran diversitat d’espècies, no ha rebut la mateixa atenció que l’exhuberant selva amazònica. Tot i això, l’explotació de totes dues àrees és molt gran. La diferència és que, mentre diversos acords per prohibir la compra de soia i carn originària de l’Amazones han fet que la desforestació de la selva es frenés enormement, a Cerrado ha augmentat perquè els agricultors i ramaders han buscat noves zones on fer créixer els seus productes. Entre els anys 2007 i 2015, la conversió de terres agrícoles a l’estat de Tocantins va passar de poc menys de 1.200km2 a gairebé 8.000km2. Segons els autors de l’estudi, explicar les raons d’aquest impacte són complexes i difícils d’entendre, ja que sobta que l’èxit de la conservació d’una part del país estigui devastant-ne una altra. Tot i això la colonització, la construcció d’infraestructures i la falta d’aplicació d’algunes lleis a Cerrado estan causant la tala de vegetació natural a gran escala. És per això que els científics van mirar de trobar un marc de treball que pugui examinar tots els factors en joc i entendre les interaccions ecològiques i socioeconòmiques entre les diverses zones.
En un món tan complex i on tot està tan interconnectat, els problemes han de ser examinats a fons i en totes les seves ramificacions, una tasca enorme i molt difícil. La sostenibilitat, però, segons el director de l’estudi, Jack Liu, ha de ser genuïna, i no podem permetre que els èxits en algunes batalles ens facin oblidar que, potser, s’estan perjudicant altres lluites sense que ens n’adonem. Així, el sistema que han desenvolupat pot ser molt útil per combinar informacions de tipus i origen divers per entendre en la seva globalitat els canvis que s’estan produint al món.
