MonPlaneta
La comunitat internacional salva els mobles in extremis a la COP29

Els països en vies de desenvolupament han acceptat 300.000 milions de dòlars cada any en ajudes climàtiques dels països rics. Així ho determina l’acord al qual ha arribat in extremis la comunitat internacional la matinada d’aquest diumenge a la COP29 de Bakú, a l’Azerbaidjan. Segons detalla el pacte entre països, aquests diners aniran destinats a cobrir els costos de la transició energètica, de l’adaptació al canvi climàtic i dels desastres naturals causats per l’escalfament global del planeta. Aquest pacte, el qual ha encallat les negociacions durant dues setmanes, no ha satisfet a totes les parts involucrades.

Cal tenir en compte que l’aportació acordada queda molt lluny del bilió de dòlars anuals que reclamaven els països en vies de desenvolupament, però triplica el compromís anual que fins ara havien fet els països rics amb el finançament climàtic. De fet, poc després que El president de la COP29, el dirigent azerbaidjanès Mukhtar Babayev, i Simon Stiell, el secretari executiu de la convenció marc sobre el Canvi Climàtic s’hagin abraçat per celebrar l’entesa entre països -ja que les negociacions s’han allargat molt més del previst-, la representant de l’Índia ha rebutjat “l’adopció injusta” del pacte. “És una xifra miserable”, ha exclamat Chandni Raina.

El riu Casamance, que centra el projecte per combatre la salinització del seu delta / Xavier Pi (ACN)

Un camí tortuós

L’acord assolit in extremis aquesta matinada ha enfrontat la comunitat internacional durant setmanes. De fet, durant la recta final de les negociacions -que s’han allargat dues setmanes-, alguns països van arribar a aixecar-se de la taula de negociació i estaven disposats a tancar la cimera d’enguany sense cap entesa. Finalment, però, la COP més “econòmica”, ja que tenia per objectiu augmentar les ajudes als països en vies de desenvolupament per fer una transició ecològica de les seves economies, així com incrementar els fons per a l’adaptació a les conseqüències de l’escalfament global -com ara sequeres o inundacions, entre d’altres-, ha acabat donant els seus fruits.

Aquest és un dels punts de l’Acord de París, el qual encara s’ha d’acabar de concretar. Entre els aspectes estipulats en el pacte es planteja limitar l’augment de la temperatura global a 1,5° i com a molt per sota dels 2°. Ara bé, en matèria econòmica, l’acord també recull que els països desenvolupats haurien d’assumir “el lideratge en la prestació d’ajuda financera als països menys dotats i més vulnerables”. És per aquest motiu que els països en vies de desenvolupament sol·licitaven un bilió d’ajudes anuals per combatre el canvi climàtic, tot i que la xifra acordada finalment ha estat significativament inferior a la demandada.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa