El coet Soyuz que es va enlairar aquest dilluns del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, i va posar el nanosatèl·lit català Enxaneta en òrbita, tenia unes quantes missions més.
Entre els trenta-vuit satèl·lits que va posar en òrbita, hi havia un parell d’aparells de la companyia japonesa Astroscale, que tenen com a objectiu fer una demostració pràctica de com netejar les deixalles que orbiten la Terra d’ençà que, el 1958, el satèl·lit nord-americà Vanguard 1 va ser el primer que no va reentrar a l’atmosfera i, un cop completada la seva missió, va quedar surant en òrbita, on continua a dia d’avui juntament amb, es calcula, unes 9.000 tones de material. La missió d’Astroscale, doncs, és especialment interessant perquè l’entorn del nostre planeta és molt ple de deixalles i perquè, a més, la multiplicació de satèl·lits fa que la probabilitat d’un accident sigui cada cop més alta.
El projecte Elsa-D –”End-of-Life Service by Astroscale – Demostration”, és a dir, “Servei de Final-de-Vida d’Astroscale – Demosració”– es farà, com ja s’ha esmentat, amb dos aparells diferents. En aquests moments es troben junts, tal i com es trobaven a l’interior de la Soyuz, però durant les properes setmanes se separaran per començar les proves.
L’aparell principal emprarà els seus sensors per localitzar i perseguir el secundari, que serveix de subjecte de proves. Un cop el tingui, li llençarà una placa d’acoblament magnètica i, un cop s’asseguri que l’ha capturat, l’alliberarà per tornar a fer una altra prova de captura. Els escenaris de “caça” de l’Elsa-D aniran augmentant en complexitat a cada intent, per comprovar l’abast de les funcionalitats de l’aparell. Un cop acabin les proves, i per no convertir-se ells mateixos en deixalles espacials, tots dos aparells posaran rumb a l’atmosfera, on es destruiran en la reentrada a la Terra.
