La Comissió Europea ha publicat aquest dilluns un informe exhaustiu sobre l’aplicació del pla d’acció sobre l’economia circular aprovat el desembre del 2015. El document presenta els resultats del pla d’acció i esbossa les qüestions pendents per aplanar el camí cap a una economia circular competitiva i neutra des del punt de vista del clima, que redueixi al mínim la pressió sobre els recursos naturals, l’aigua dolça i els ecosistemes. Les conclusions de l’informe es debatran a la conferència anual de les parts interessades sobre l’economia circular, que se celebrarà a Brussel·les els dies 6 i 7 de març.
El vicepresident primer de la CE i responsable de Desenvolupament Sostenible, Frans Timmermans, ha afirmat que l’economia circular és “importantíssima” si es vol que l’economia europea “enfili la via de la sostenibilitat i respecti els objectius mundials de desenvolupament sostenible”. En el seu parer, l’informe “fa palès el lideratge europeu en aquest sector” malgrat que, ha reconegut, “encara queda molt a fer” si es vol aconseguir “augmentar la nostra prosperitat dins dels límits del nostre planeta” sense “malbaratar els nostres valuosos recursos”.
El vicepresident responsable d’Ocupació, Creixement, Inversió i Competitivitat, Jyrki Katainen, per la seva banda, ha considerat el document “molt encoratjador” ja que mostra que “el potencial de creixement sostenible és enorme” i que el Vell Continent és “el lloc més propici per al desenvolupament d’una indústria respectuosa amb el medi ambient”.
Quan han passat tres anys de la seva aprovació, les 54 accions del pla sobre economia circular ja han estat dutes a terme o estan en procés. L’informe, doncs, considera enllestit el pla d’ació i conclou que ha aconseguit accelerar la transició cap a l’economia circular a Europa alhora que ha impulsat la creació de llocs de treball fins arribar als quatre milions de treballadors en el sector, un 6% més que l’any 2012. A més, la circularitat ha obert noves oportunitats, models de negoci i mercats: la reparació, la reutilització i el reciclatge van generar 147.000 milions d’euros de valor afegit el 2016, alhora que van rebre inversions per valor de 17.500 milions.
En el problema del plàstic, un dels elements claus en la circularització de l’economia, l’estratègia de la UE permet adoptar un enfocament basat en materials específics i integrar el disseny, l’ús, la reutilització i el reciclatge a les seves cadenes de valor, amb l’objectiu que el 2030 tots els envasos de plàstic comercialitzats a la UE siguin reutilitzables o reciclatges.
Per impulsar un mercat associat a aquesta activitat, la CE va engegar una campanya de compromís voluntari que ja compta amb l’adhesió de 70 empreses que, segons la Comissió, farà créixer el mercat de plàstics reciclats en un mínim d’un 60% fins el 2025. A més, per augmentar la demanda d’aquests materials, la CE ha posat en marxa l’Aliança Circular dels Plàstics, amb la presència de les empreses més importants que subministren i fan servir plàstics reciclats.
D’altra banda, pel que fa als plàstics d’un sol ús i les arts de pesca, la normativa europea és a l’avantguarda de la lluita contra les deixalles marines, que inclou la prohibició d’alguns productes si hi ha alternatives i proposa objectius de reducció de consum, requisits de disseny i sistemes de responsabilitat ampliada del productor.
Per accelerar la transició cap a l’economia circular, calen inversions en innovació i ajudar la indústria europea a adaptar-s’hi. En aquest sentit, la Comissió ha intensificar els seus esforços, destinant més de 10.000 milions d’euros de finançament públic. A més, la Plataorma de Suport al Finançament de l’Economia Circular també ha fet un seguit de recomanacions per millorar la solvència d’aquest tipus de projectes, coordinar les activitats de finançament i compartir bones pràctiques, i col·laborarà amb el Banc Europeu d’Inversions per donar ajuda financera al creixement sostenible.
L’element fonamental de l’economia circular és un sistema sòlid i eficient de gestió de residus. Per modernitzar-lo, el juliol de 2018 va entrar en vigor un nou marc comunitari sobre aquest assumpte, amb percentatges de reciclatge més ambiciosos, un estatut jurídic més clar per als materials reciclats, una intensiticació de les mesures de prevenció i gestió de residus… A més, però, un disseny intel·ligent a l’inici de la vida d’un producte és clau per garantir-ne la circularitat, i és per això que la CE ha promogut el disseny circular dels productes i els objectius d’eficiència energètica: disponibilitat de peces de recanvi, facilitat de reparació, facilitació del tractament al final de la vida útil…
La transició a l’economia circular demana el compromís dels ciutadans, que han de canviar les pautes de consum. El mètode de la petja ambiental dels productes i les organitzacions desenvolupat per la Comissió permet que les empreses puguin presentar al·legacions ambientals fefaents i comparables i que els consumidors puguin prendre decisions amb prou coneixement de causa. La participació de les parts interessades és fonamental, i l’enfocament sistemàtic del pla d’acció ha donat a les administracions, els agents econòmics i socials i la societat civil un marc per crear associacions entre sectors al llarg de les cadenes de valor.
La Comissió considera l’economia circular “una tendència irreversible” a tot el món, per bé que reconeix que queda molt per fer per “tancar completament el cercle”. Així doncs, recorda la necessitat de fer més esforços per aplicar la legislació i per desenvolupar mercats, agilitzant algunes de les tasques posades en marxa i estenent-se a àmbits que el pla d’acció no compleix i que podrien ampliar l’agenda circular. Basant-se en l’exemple dels plàstics, altres sectors com les tecnologies de la informació, l’electrònica, la mobilitat, l’entorn construït, la mineria, els mobles, els aliments i les begudes o els tèxtils podrien beneficiar-se d’un enfocament semblant.
