La Comissió Europea aprova aquest dimecres una comunicació on reitera el seu compromís amb la protecció dels ciutadans i del medi ambient davant dels productes químics perillosos. Més enllà d’això, però, també explica de quina manera té prevista la institució garantir que l’enfocament de la Unió Europea continuï sent el més modern i adequat del món. Aquesta acció respon al compromís assumit l’any passat per la Comissió de col·laborar amb els estats membres en els criteris d’identificació d’alteradors endocrins en els àmbits dels plaguicides i els biocides. Per acabar, la comunicació també aborda les preocupacions del Parlament Europeu i del Consell i inclou un seguiment del 7è Programa d’Acció en Matèria de Medi Ambient.
Els alteradors endocrins són substàncies químiques que alteren el funcionament del sistema hormonal i, per tant, afecten negativament la salut dels éssers humans i dels animals. La preocupació sobre aquests productes ha augmentat d’ençà de la dècada de 1990. Un cop aprovada pel Parlament Europeu la resolució sobre els alteradors endocrins en 1998, la Comissió va aprovar el mes de desembre de 1999 l’estratègia comunitària en matèria d’alteradors endocrins, que s’ha anat aplicant des d’aleshores a través d’accions en l’àmbit de la recerca, la regulació i la cooperació internacional.
“Aquesta comunicació confirma que la Comissió es pren molt seriosament els alteradors endocrins i té la intenció de redoblar els seus esforços per reduir al mínim l’exposició de ciutadans i medi ambient a aquesta mena de substàncies”, ha declarat el comissari de Medi Ambient, Afers Marítims i Pesca, Karmenu Vella. Per la seva banda, el comissari de Salut i Seguretat Alimentària, Vytenis Andriukaitis, considera que “la nova estratègia és una bona prova de la nostra determinació per abordar de manera exhaustiva i coherent els alteradors endocrins en un àmbit d’aplicació més ampli. Estem aprofitant la feina ja feta en relació amb els criteris d’identificació dels alteradors endocrins d’acord amb la legislació sobre plaguicides i biocides, que es basa en la definició de l’Organització Mundial de la Salut.
També ha volgut explicar les aplicacions concretes d’aquest compromís la comissària de Mercat Interior, Indústria, Emprenedoria i Pimes, Elżbieta Bieńkowska, que ha dit que “gràcies a la nostra legislació global sobre productes químics i cosmètics, hem pogut reduir força l’exposició dels ciutadans a l’alteració endocrina i a d’altres substàncies perjudicials. Avui fem un pas més per minimitzar aquests riscos i garantir la seguretat dels nostres ciutadans”. La Comissió està actualitzant el seu enfocament de cara als propers anys basant-se en l’augment dels coneixements, l’experiència adquirida i els resultats aconseguits en aquests últims vint anys des de l’adopció de l’estratègia comunitària sobre els alteradors endocrins.
L’enfocament estratègic de la UE pel que fa als alteradors endocrins continuarà basant-se en la ciència i en l’aplicació del principi de cautela. L’objectiu és el següent:
– Minimitzar l’exposició global als alteradors endocrins parant especial atenció als períodes de vida importants, com ara l’embaràs o la pubertat.
– Accelerar el desenvolupament d’una base de recerca exhaustiva que permeti prendre decisions efectives i amb visió de futur en el context del programa Horitzó Europa basant-nos en la recerca existent i parant especial atenció en els àmbits on hi hagi mancances de coneixement;
– Promoure un diàleg actiu que permeti escoltar tots els interessats i treballar plegats; en aquest context, la Comissió organitzarà cada any un fòrum sobre els alteradors endocrins i intensificarà el seu suport a la tasca que fan les organitzacions internacionals.
Per primera vegada, la Comissió farà un examen exhaustiu de la legislació aplicable als alteradors endocrins a través d’un control de la seva adequació, que es basarà en les dades ja recollides i analitzades. Sense posar en qüestió l’enfocament basat en la ciència europea pel que fa a la gestió dels productes químics, el control d’adequació inclou una avaluació de la legislació actual per comprovar si es compleixen els objectius de protecció de la salut humana i del medi ambient. El control de l’adequació també inclou una consulta pública. La comunicació aprovada també exposa les iniciatives que la Comissió està estudiant actualment per garantir que es pugui desenvolupar plenament l’aplicació de les polítiques sobre els alteradors endocrins. Això inclou la identificació dels alteradors endocrins, la millora de la comunicació a través de les cadenes de subministrament i l’avaluació científica dels alteradors endocrins, si cal amb noves mesures regulatòries.
La UE ja ha donat un ampli suport a la recerca sobre els alteradors endocrins, finançant més de 50 projectes amb més de 150 milions d’euros dels diversos programes marc de recerca i innovació; a més, ha destinat 52 milions més del programa Horitzó 2020 a projectes de proves i mètodes de detecció. La UE també ha pres mesures reguladores per protegir ciutadans i medi ambient dels alteradors endocrins basant-se en avaluacions científiques i d’acord amb els requisits establerts per la legislació. Concretament, ha pres decisions sobre la manera d’abordar els alteradors endocrins en la legislació sobre plaguicides i biocides, productes químics en general, productes sanitaris i aigua. A més, pel que fa als materials en contacte amb els aliments, els cosmètics, les joguines o la protecció dels treballadors en el lloc de treball, les substàncies amb propietats d’alteració endocrina han estat sotmeses a mesures reguladores cas per cas de la mateixa manera que d’altres productes químics amb propietats perilloses. Arran d’això, s’ha prohibit la propagació de diverses substàncies amb propietats d’alteració endocrina o se n’ha minimitzat l’exposició en la mesura en què siguin viables des del punt de vista tècnic i pràctic. La Comissió també ha donat suport a la feina de les organitzacions internacionals i, especialment, a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic en l’àmbit dels mètodes d’assaig; i ha mantingut reunions bilaterals amb socis internacionals.
