La Comissió Europea ha presentat la futura llei climàtica europea a Barcelona. L’anomenat ‘Pacte Verd Europeu’ vol convertir Europa en el primer continent climàtic neutre el 2050. “El canvi climàtic ha canviat de lliga i ja juga a primera divisió. Per l’impacte que ja observen els científics i per la preocupació de la nostra societat”, ha assenyalat la directora de Mercats de Carboni Europeus i Internacionals de la CE, Beatriz Yordi, en un acte a la Pedrera. “No serveixen canvis petits i sí una transformació de l’economia i la societat”, ha continuat Yordi. “És imprescindible però que ningú quedi enrere en aquesta revolució neta”, ha puntualitzat el director de la representació de la CE a Barcelona, Ferran Tarradellas.
“El pacte verd és una exigència de la ciutadania. De fet, el 93% dels europeus considera el canvi climàtic un problema cabdal i molt seriós”, ha continuat Tarradellas, que ha posat d’exemple la devastació viscuda a la costa catalana el passat mes de gener amb el temporal Gloria. “El canvi climàtic no és només un perill, sinó una realitat”, ha puntualitzat el director de la representació de la CE a Barcelona. “Som la darrera generació que podem fer-hi alguna cosa. I passarem a la història com la generació que va salvar el planeta o que va permetre la seva destrucció”, ha avisat Tarradellas, que ha volgut llençar però un missatge d’optimisme. “Encara estem a temps d’evitar el pitjor, però aquest temps s’acaba”, ha afegit.
“Europa ha demostrat que això és possible. Entre 1990 i 2018, l’economia europea ha crescut un 61% però les seves emissions de CO2 han caigut un 23%”, ha recordat Tarradellas. “I el pacte verd europeu és molt més que una simple mesura d’emergència. És una revolució que millorarà la qualitat de l’aire i la nostra salut, promourà un paisatge més ric en biodiversitat i estalviarà fins a 400.000 MEUR d’importació de gas i petroli”, ha enumerat el director de la representació de la CE a Barcelona. “Però és imprescindible que aquesta transició sigui justa i ningú quedi enrere. Ens trobem davant d’un enorme desafiament però també d’una oportunitat única”, ha conclòs Tarradellas.
Per la seva banda, la directora de Mercats de Carboni Europeus i Internacionals de la CE, Beatriz Yordi, ha afirmat que amb la futura llei climàtica europea –que s’aprovarà aquest dimecres a la Comissió Europea- es vol passar “dels discursos al compromís jurídic vinculant”. “Prou de ‘parole’ i més acords sobre el paper”, ha sentenciat Yordi, que ha parlat d’una “oportunitat única” per a tots els àmbits de la societat. La Comissió proposa reduir les emissions en tots els sectors de l’economia i aconseguir una xifra molt baixa que es pugui compensar a través de l’absorció. La directora de Mercats de Carboni també ha apel·lat a totes les autoritats nacionals, regional i locals a alinear-se amb l’estratègia de la Comissió. Finalment, Yordi s’ha sumat a les prèvies paraules de Tarradellas i ha apostat perquè aquesta transició es faci “sense deixar a ningú enrere”, o sigui ajudant aquelles indústries, sectors o regions que encara són altament dependents de les energies fòssils.
I aquí és un dels principals camps de batalla –política- on la llei climàtica o ‘Green Deal’ trobarà els principals obstacles per aprovar-se al Parlament europeu. S’ha pogut comprovar a la posterior taula rodona protagonitzada pels eurodiputats Javi López (S&D) i Dolors Montserrat (PPE), moderada pel meteoròleg Tomàs Molina. López ha subratllat que ja existeix un “cert consens” perquè Europa lideri la lluita contra el canvi climàtic i ha assenyalat que les principals discrepàncies passen per quantificar “el pressupost europeu addicional” o les partides que s’han de retallar en aquesta lluita. El diputat socialista europeu ha precisat que el sectors químic, automobilístic i agroalimentari seran els més afectats en un futur i que Catalunya s’ha de posar al dia ja que aquests són els tres sectors més potents del país.
Montserrat, per la seva banda, ha posat especial èmfasi en la negativa a no reduir el pressupost de la política agrària comuna i dels fons estructurals per destinar-los a la lluita contra el canvi climàtic. “A més, s’han de destinar ajudes als països com Espanya que han fet esforços de descarbonització. I creiem que els poc més de 300 MEUR és insuficient”, ha apuntat la diputada del PP europeu, que també ha aprofitat l’ocasió per carregar contra la política europea de l’executiu de Sánchez i ha exigit al govern espanyol que aprofiti la marxa del Regne Unit de la UE per ocupar el seu lloc. “Espanya hauria de ser ara la quarta potència europea”, ha afirmat Montserrat. Finalment, l’eurodiputada popular ha demanat que en la lluita contra el canvi climàtic “no es caigui en l’histerisme de l’extrema esquerra ni en el negacionisme de l’extrema dreta”.
