“La Gran Mortaldat dels Pobles Indígenes de les Amèriques va conduir a l’abandonament de prou terra deforestada com perquè l’absorció de carboni resultant tingués un impacte detectable tant en el CO2 atmosfèric com en les temperatures de l’aire en superfície a escala global”. Dit d’una altra manera: la colonització d’Amèrica per part dels europeus va provocar tantes morts que va canviar el clima de la Terra, refredant el planeta. Aquesta és la conclusió a què han arribat un grup de científics de l’University College de Londres (Anglaterra) i que expliquen en un article publicat a la revista ‘Quaternary Science Reviews’.
Segons afirmen, la destrucció de les civilitzacions natives del continent americà va fer que s’abandonessin tants camps de conreu que, en ser ocupats una altra vegada per arbres i altres tipus de vegetació, van començar a absorbir prou diòxid de carboni de l’atmosfera com perquè s’acabés notant a tot el planeta. De fet, malgrat que el període conegut com la Petita Edat de Gel va començar al segle XIV, els efectes de la colonització d’Amèrica hi podrien haver contribuït decisivament a partir del segle XVI. Això explicaria parcialment perquè, dels sis segles de durada d’aquesta època, els mínims es van registrar la dècada de 1650, la de 1770 i la de 1850.
Els investigadors van revisar totes les dades disponibles sobre la població humana d’Amèrica a finals del segle XV, just abans de l’arribada de Cristòfor Colom, i sobre com, durant les dècades i segles següents, va caure en picat a causa de la conquesta per part de les potències europees i, també i especialment, de les malalties que els nouvinguts van introduir al continent. Així, segons afirmen, si el 1492 a Amèrica hi vivien uns 60 milions de persones -un 10% de la població mundial-, al cap d’un segle només hi quedaven 5 milions.
Aquesta caiguda brutal de la població va tenir, forçosament, un impacte en les extensions de terra cultivada, que previsiblement va ser reocupada pels boscos. Segons els científics de l’UCL, la superfície reforestada va ser d’uns 56 milions d’hectàrees. En comparació, la superfície actual de l’estat espanyol és de 50,5 milions. Aquesta nova superfície forestal, afirmen, podria absorbir prou CO2 atmosfèric com per fer que la seva concentració caigués entre 7 i 10 parts per milió.
Per veure l’abast d’aquest canvi en el volum de diòxid de carboni només cal recordar que actualment la concentració és d’unes 405ppm i que, per tornar a una situació estable i segura, hauria de baixar fins a 350ppm. Així doncs, l’absorció de CO2 d’aquestes noves masses forestals van tenir, sens dubte, un impacte en les temperatures globals, coincidint amb el primer mínim de la Petita Edat de Gel, que es va produir el 1650. Tot i que el procés natural de refredament de la Terra havia començat abans, la influència humana va acusar-lo molt més, cosa que els científics han pogut comprovat gràcies a les anàlisis del gel de l’Antàrtida, un registre històric acuradíssim dels canvis en el clima.
Si fins ara havíem considerat que els humans no havíem estat capaços d’afectar a gran escala els cicles naturals del nostre planeta fins l’inici de la Revolució Industrial, aquest estudi sembla que demostra que ens equivocàvem. Tot i això, i mirant-ho des del punt de vista actual, també ens mostra com, si la reforestació de 56 milions d’hectàrees -i les terribles causes que la van provocar- “només” van fer baixar el diòxid de carboni un màxim de 10ppm, és força clar que caldrà fer moltíssim més per aturar el canvi climàtic que s’està produint.
6 
6 
