El Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya va comparèixer aquest dilluns a la Comissió d’Investigació sobre el Projecte Castor al Parlament. El seu representant va ser el president de l’entitat, Ricard Vizcarra, que va fer èmfasi en les problemàtiques ambientals derivades del Castor i, sobretot, en els errors que van provocar la situació posterior. El COAMB va fer constar que hi ha indicis per investigar presumptes negligències en l’execució del projecte que especialment en el procediment d’avaluació d’impacte ambiental, haurien pogut comportar la materialització d’impactes ambientals crítics en forma de moviments sísmics.
Tal com va exposar Vizcarra, aquests indicis són clars. En primer lloc, pel que fa a la tramitació prèvia i les consultes. La subdivisió del projecte en projectes petits, va afirmar, contradiu la normativa estatal i europea i tenia com a objectiu no sotmetre el projecte a avaluació ambiental. El segon punt, que va centrar una gran part de la seva exposició, tenia a veure amb la Declaració d’Impacte Ambiental del projecte de magatzem subterrani de gas natural, que no va tenir en consideració, malgrat les denúncies rebudes, l’apartat de risc sísmic, a què s’havien referit l’Observatori de l’Ebre, la Plataforma Ciutadana de les Terres del Sénia, la Generalitat de Catalunya i altres particulars. La declaració publicada al BOE recull aquestes denúncies però, tot i això, no es van tenir en compte. Per tant, es pot considerar que és un impacte detectat durant el procediment d’informació pública que no va ser avaluat i caracteritzat. Amb l’execució del projecte, a més, es va demostrar que era un impacte crític i paralitzant del projecte.
Per aquests motius, el president del COAMB va afirmar que és “plausible formular un supòsit en el que l’empresa promotora coneixia el risc d’impacte ambiental per moviments sísmics induïts però va ésser obviat durant el procés d’avaluació d’impacte ambiental”. Per concloure la seva intervenció, Vizcarra va ser molt clar: “el que cal preguntar és què se sabia sobre la possibilitat de terratrèmols associats a la injecció de gas abans de setembre de 2013 en els voltants de la Plataforma Castor. Se sabia que la falla d’Amposta era activa? Es podia saber la magnitud dels possibles terratrèmols associats al moviment de la falla? Es podien preveure terratrèmols en els voltants de la Plataforma Castor associats a les injeccions de gas? Amb la informació i coneixement disponibles abans de la injecció de gas, la resposta és afirmativa”.
En definitiva, segons es va exposar, “no és acceptable excusar l’empresa ESCAL UGS, SL. de la seva responsabilitat” adduint que no tenia els mitjans necessaris per fer l’avaluació. L’encàrrec que es va fer al MIT-Harvard el 2014, després dels terratrèmols, podia haver-se encarregat amb anterioritat a la injecció de gas. La responsabilitat de l’empresa s’estableix a partir del moment en què no considera cap escenari de sismicitat significativa i no formalitza cap protocol d’actuació. Això, considera el Col·legi, és “una manipulació maliciosa en el procediment d’avaluació ambiental”. Per últim, Ricard Vizcarra va fer una crida a la creació d’un cos propi d’Ambientòlegs i Ambientòlogues a la Generalitat de Catalunya per evitar “que torni a passar un Cas Castor”.
