Primer clon d’un turó de peus negres, l’esperança de l’espècie

La clonació ha estat possible gràcies a les cèl·lules congelades des de fa 30 anys d'un altre espècimen

Elisabeth Ann, fura de potes negres clonada

Elisabeth Ann, turó de peus negres clonada | Cedida

Els turons de peus negres són animals autòctons de Nord Amèrica que fa temps que es troben en perill d’extinció. Davant d’aquesta situació investigadors i científics han aplicat diverses tècniques per assegurar la seva supervivència, les quals han passat des de la reproducció assistida fins a l’exitosa clonació. El passat desembre va néixer l’Elisabeth Ann, el primer exemplar de turó de peus negres clonat. La fura femella és un clon de la Willa, una altra femella que va morir l’any 1988, segons han recollit les entitats que han participat en aquest projecte en un comunicat.

El naixement de l’Elisabeth Ann és un èxit en diversos nivells. L’existència d’una cria d’una espècie en perill sempre és una bona notícia i senyal d’esperança. Però l’esperança que representa aquesta femella és més complexa que això. En ser un clon d’una altra fura que va viure fa 30 anys i en llibertat, la nouvinguda és la primera de la seva espècie en tornar a tenir una varietat genètica tan gran.

Elisabeth Ann, primer turó de potes negres

Elisabeth Ann, primer turó de peus negres | Cedida

Actualment, els turons de peus negres tenen una línia genètica molt reduïda, ja que pràcticament tots són cosins llunyans, expliquen els experts que han participat en aquesta investigació. La reducció dràstica de la població ha dut a aquesta situació, on han quedat pocs individus d’una espècie que s’han reproduït entre ells, en especial, en centres de rescat. Per això la supervivència de l’Elisabeth Ann és fonamental per retornar a la diversitat genètica a aquest tipus de turons.

Segons recull una de les organitzacions que han participat en aquest projecte, Revive & Restore, la diversitat genètica de la Willa i, per extensió, de l’Elisabeth Ann és tres vegades superior a la dels actuals turons de peus negres. Els experts asseguren que si l’actual fura arriba a reproduir-se podria convertir-se en la fundadora de la seva pròpia espècie.

Membre del projecte amb l'Elisabeth Ann

Membre del projecte amb l’Elisabeth Ann | Cedida

Tot plegat és el resultat de la planificació, l’estudi i la col·labora d’entitats com Revive & Restore, ViaGen Pets & Equine, San Diego Zoo Global i el Servei de Pesca i Vida Salvatge dels Estats Units (USFWS, en les seves sigles en anglès). El projecte està en marxa des de 2013 i han recorregut un llarg camí fins a tenir a una Elisabteh Ann forta i sana entre les seves mans. “Però va ser el compromís de veure sobreviure aquesta espècie que va conduir a l’èxit del naixement d’Elizabeth Ann. Veure-la ara pròspera acomodadora en una nova era per a la seva espècie i per a espècies dependents de la conservació a tot arreu. És una victòria per la biodiversitat i per la genètica rescat“, conclou Ryan Phelan, membre de l’equip investigador.

Nou comentari