Investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, la Universitat de Barcelona (UB) i el grup acadèmic d’investigació en oncologia SOLTI han demostrat que la classificació molecular del càncer de mama, que el divideix en quatre subtipus, és útil per predir el benefici del tractament en pacients amb la malaltia avançada. L’anàlisi molecular s’ha fet en 1.160 pacients amb càncer de mama hormonodependent metastàtic, tractades només amb teràpia hormonal o en combinació amb un inhibidor, el ribociclib. Els investigadors demostren que el subtipus de càncer de mama HER2-enriquit té mal pronòstic amb teràpia hormonal però obté un gran benefici en afegir ribociclib, mentre que el subtipus Basal-like no es beneficia d’aquest tipus de tractament. L’estudi, publicat a la revista ‘Journal of Clinical Oncology’ de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO), l’ha coordinat el doctor Aleix Prat, cap del Servei d’Oncologia Mèdica del Clínic i del grup Genòmica translacional i teràpies dirigides en tumors sòlids de l’IDIBAPS, professor del Departament de Medicina de la UB i president de SOLTI.
El càncer de mama afecta 2,3 milions de persones i en causa la mort de 571.000 cada any. Entre els diferents tipus de càncer de mama, l’hormonodependent representa el 70% de tots els casos. Quan la malaltia està en una fase precoç, el tractament local, la quimioteràpia i el tractament hormonal durant 5 o 10 anys han demostrat grans beneficis a llarg termini pel que fa a la supervivència. Tot i així, entre un 20 i un 30% de les pacients acaba presentant malaltia avançada durant el seguiment. En aquest context, la supervivència està compromesa i fan falta biomarcadors i tractaments específics. En els darrers anys s’han incorporat noves teràpies per a la malaltia hormonodependent en estadis avançats, com la introducció dels nous fàrmacs inhibidors de CDK4/6, una proteïna clau en el cicle cel·lular. “La introducció recent dels inhibidors de CDK4/6 com el ribociclib ha millorat la supervivència dels pacients amb càncer de mama avançat hormonodependent. Ara bé, aquesta malaltia és clínica i biològicament heterogènia i se’n poden identificar, almenys, quatre subtipus moleculars. Fins ara, desconeixíem el valor real d’aquesta classificació molecular en la malaltia hormonodependent avançada”, assenyala el doctor Prat.
Des de fa cinc anys, la línia de recerca del laboratori de Prat ha permès descriure l’heterogeneïtat biològica de la malaltia hormonodependent i identificar quatre grups moleculars (Luminal A, Luminal B, HER2-enriquit i Basal-like) amb diferents pronòstics i sensibilitats als tractaments. “La pregunta que ens vam fer era entendre com aquesta classificació biològica es comportava en el càncer de mama hormonodependent avançat”, assenyala el cap del Servei d’Oncologia Mèdica del Clínic. “Dos estudis previs liderats pel nostre grup van mostrar que, entre les pacients amb càncer de mama hormonodependent avançat tractades amb teràpia hormonal, el subtipus Luminal A té el millor pronòstic mentre que els subtipus HER2-enriquit i Basal-like tenen el pitjor pronòstic. En canvi, el subtipus Luminal B té un pronòstic entremig. En aquest context, calia validar aquestes troballes i, sobretot, veure l’impacte dels inhibidors de CDK4/6 ja que són el tractament estàndard actualment”, exposa.
En l’article publicat ara, els investigadors van analitzar l’expressió de 152 gens en 1.160 pacients amb càncer de mama hormonodependent avançat tractats en tres assajos clínics fase III del programa MONALEESA, que va portar a les autoritats sanitàries a aprovar el ribociclib. Un total de 488 pacients van rebre teràpia hormonal i 672 pacients, la teràpia hormonal en combinació amb ribociclib. L’estudi ha permès identificar el risc de progressió de la malaltia segons el subtipus de càncer. “D’una banda, el nostre estudi valida definitivament observacions prèvies sobre el valor pronòstic de la classificació molecular. D’altra banda, demostrem per primer cop l’alt valor clínic de ribociclib en el subtipus HER2-enriquit, un grup de tumors molt agressiu quan es tracta només amb teràpia hormonal”, destaca el coordinador de la recerca.
