Segons afirma l’informe mundial de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament dels Recursos Hídrics, publicat aquest mateix 2018, Ciutat de Mèxic és un dels grans nuclis urbans del món amb probabilitats de tenir problemes molt greus de subministrament d’aigua en un futur proper. El cert, però, és que actualment es calcula que un de cada cinc habitants de la ciutat ja no té accés a l’aigua cada dia. El creixement de la ciutat, que està fent augmentar el consum, posa una pressió sobre els recursos hídrics que resulta insuportable per a la xarxa de distribució actual. Aquesta situació no és exclusiva de la capital mexicana: actualment més de 1.000 milions de persones no tenen accés a l’aigua i uns altres 2.700 no en tenen durant, almenys, un mes a l’any, segons dades de Nacions Unides. Les previsions, a més, són que de cara a l’any 2030 la demanda global d’aigua superi el subministrament en un 40% a causa del canvi climàtic, l’acció humana i el creixement demogràfic.
Durant l’estiu passat, unes 900.000 persones de set barris de Ciutat de Mèxic van patir escassedat i poca pressió de l’aigua, en un moment on, a causa de les altes temperatures, el consum va augmentar fins a un 20%. Aquesta xifra de persones amb problemes per rebre aigua corrent suposa un 10% de la població de la ciutat, per la qual cosa es va mirar de posar remei al problema amb camions cisterna tot i que ni tan sols aquesta mesura va ser suficient per arribar a tots els afectats. Segons va declarar a Televisa Héctor Manuel Reyes Martínez, director d’Aigua Potable i Potabilizació de Sacmex (Sistema d’Aigües de Ciutat de Mèxic), “cada cop es consumeix una mica més, que [la ciutat] aparentment no creix, però sí que hi ha molts blocs nous que s’han fet i tots s’ocupen, i per tant ocupen més el servei d’aigua potable”.
Les autoritats mexicanes estudien posar remei a aquest problema amb la instal·lació de pous i, també, renovant la xarxa de distribució d’aigua, que és antiga i podria patir pèrdues a través de fuites. També es treballa per aconseguir un ús més racional d’aquest recurs, ja que es necessita l’esforç de tothom per garantir l’accés a l’aigua. Com hem vist, però, Ciutat de Mèxic no és l’única ciutat del món que pateix aquest tipus de problemes i que es troba en una cursa contrarrellotge per pensar i aplicar una solució. L’aigua dolça, al cap i a la fi, és només un 3% de la massa total d’aigua de la Terra i, amb ella, hem d’aconseguir abastir una població cada cop més nombrosa i en unes condicions climatològiques que estan canviant d’una manera que fa més difícil la gestió d’aquest recurs.
