La Comissió territorial d’urbanisme de l’Alt Pirineu, amb la participació del secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha aprovat inicialment aquest dijous el Pla Director Urbanístic de revisió de sòls no sostenibles. El PDU analitza cadascun dels sòls previstos per a noves extensions urbanes dels municipis que no tenen el seu planejament adaptat al Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, aprovat el 2006. Per tant, ha examinat 160 àmbits d’extensió urbana dels següents 26 municipis pirinencs, que sumen una superfície de 648 ha i un potencial de 17.100 habitatges de nova construcció. D’aquests, cinquanta-vuit àmbits, amb potencial per a 4.706 àmbits, han estat desclassificats i tornaran a ser espais oberts.
L’objectiu de l’anàlisi és verificar si la urbanització del sòl és sostenible des de diversos punts de vista. Un cop revisat cada àmbit, el Pla proposa l’estratègia més adequada, que pot passar per revertir-lo a no urbanitzable, per la modificació de les condicions de desenvolupament o pel seu manteniment. Cada estratègia es traduirà en normes, directrius o recomanacions que els municipis hauran de complir. Tot i que el PDU no modifica les condicions d’aquests àmbits, quan es desenvolupin se sotmetran a una valoració particularitzada, de la qual es poden derivar criteris restrictius.
Quan la Comissió d’urbanisme va aprovar, l’octubre de 2018, l’avanç d’aquest PDU, es va acompanyar d’una suspensió en l’aprovació de noves llicències d’obra i d’instruments de planejament a 73 sectors. L’objectiu era evitar que es pogués urbanitzar algun sector mentre el Departament de Territori i Sostenibilitat treballava en el Pla que havia d’assignar l’estratègia adient a cadascun. Amb l’aprovació inicial del PDU es prolonga la moratòria per a tots aquells àmbits que es proposa extingir o modificar, un total de 114,i es mantindrà fins a l’aprovació definitiva del PDU.
L’any 2002 es va aprovar la Llei d’urbanisme de Catalunya, que va reforçar el concepte que la planificació urbanística havia de seguir criteris de desenvolupament sostenible i reducció del consum de nou sòl. Des de llavors, el concepte de sostenibilitat s’ha ampliat per englobar també la visió econòmica i social. El Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran que es va aprovar el 2006 va recollir aquests nous criteris. No obstant, dels 68 municipis de l’àmbit de l’Alt Pirineu, encara n’hi ha 26 que no s’han adaptat al pla territorial i, d’aquests, 16 que tampoc estan adaptats a la Llei d’Urbanisme.
Durant els anys de creixement econòmic previs a la crisi es van executar bona part dels sectors classificats durant els anys 70, 80 i 90. La crisi va frenar aquesta execució i també la demanda de nous àmbits de desenvolupament. Per tant, a hores d’ara només queden pendents d’urbanitzar sectors poc atractius per la seva ubicació, en municipis amb poc creixement, o en terrenys poc aptes. Al mateix temps, ha canviat el model d’habitatge, fruit dels canvis socials en la tipologia de famílies, amb un descens de les segones residències, i s’ha incrementat la necessitat de pisos de lloguer.
Tots aquests canvis, combinats amb l’existència de molt sòl classificat per planejaments anteriors als actuals instruments legislatius i de planificació encara pendent de desenvolupar, aconsellava una revisió més ràpida que l’actualització del planejament municipal a càrrec de cada ajuntament. És per això que el Departament de TES ha impulsat la redacció d’un PDU de revisió de sòls no sostenibles per cada àmbit territorial. Així, a més del de l’Alt Pirineu, s’ha iniciat el del litoral gironí i properament es començarà a treballar en el de la resta de les Comarques Gironines.
