Un equip de científics de la Xina, amb la intenció d’entendre millor el funcionament del nostre cervell, van afegir gens humans a macacos. El resultat, però, que no esperaven, és que han provocat un gran debat ètic sobre la investigació científica ja que, segons opinen alguns, accions com aquestes fan més borrosa la línia que separa els humans i els animals.
Tot i que els responsables de l’estudi, els resultats del qual van ser presentats a la revista ‘National Science Review’, volien trobar pistes que els ajudessin a comprendre millor l’autisme i altres transtorns del desenvolupament, els qui s’hi han posicionat en contra han argumentat que l’avenç de la ciència no justifica crear micos que, com a ‘El Planeta dels Simis’, puguin acabar tenint una intel·ligència més semblant a la nostra. Per a alguns, aquest tipus de recerca no s’hauria de fer, inclosos alguns dels qui van participar al mateix estudi. Altres, en canvi, diuen que els micos alterats genèticament són la millor manera d’entendre’ns a nosaltres mateixos i trobar cures per alguns problemes del cervell.
La pregunta que va conduir a aquesta recerca era fins a quin punt el nostre ADN traça les línies mestres pel cervell humà, el més desenvolupat que es coneix. A partir d’aquí, l’equip, de Institut Kunming de Zoologia de l’Acadèmia Xinesa de Ciències, van mirar d’entendre quin és el paper d’un gen concret, MCPH1, en el desenvolupament del cervell. Les còpies defectuoses d’aquest gen són els que provoquen la microcefàlia, és a dir, el naixement de nadons amb el cap inusualment petit. Per aquesta raó en concret, els científics van elaborar la hipòtesi que potser aquest gen era un dels responsables de la intel·ligència dels humans. Així doncs, van afegir la versió humana d’aquest gen a onze embrions de macaco, una espècie amb qui compartim el 90% del material genètic, i es van implantar en femelles d’aquest mico, també conegut com a rhesus.
Dels embrions, dos es van perdre a causa d’avortaments, tres van ser eutanasiats per poder examinar els seus cervells i, dels sis que van néixer, un va morir quan tenia uns dos mesos d’edat. Als cinc supervivents se’ls va sotmetre a proves de memòria i se’ls van fer ressonàncies magnètiques per veure el desenvolupament dels seus cervells. Tot i que es comportaven de manera semblant als seus companys sense alteracions, les seves neurones es van desenvolupar a un ritme més lent, un signe de la maduració lenta del cervell humà que, es creu, té relació amb la nostra intel·ligència. A més, però, van respondre millor que els seus companys en les proves de memòria i van demostrar que tenien temps de reacció més curts.
Aquests resultats van començar a provocar les primeres reaccions. Tot i que no tothom pensa que la combinació de gens humans i d’altres animals sigui poc ètic, alguns científics van pensar que fer-ho amb micos creava el risc de crear un animal que no fos humà però que tampoc fos un primat inferior. Tot i això, en teoria els macacos són evolutivament prou lluny dels humans per assegurar que, encara que se’ls introdueixi un gen, no desenvolupin res semblant a la consciència d’un mateix, una de les marques de les intel·ligències superiors. En aquest sentit, els macacos, amb 25 milions d’anys d’evolució separada dels humans, suposen un problema ètic molt menor que fer un experiment semblant amb ximpanzés i altres primats superiors, la diferència dels quals amb els humans és només d’unes quants decimals del seu material genètic i l’experimentació amb els quals està prohibit a molts indrets del món.
En aquest sentit, el comitè d’ètica de l’Institut Kunming de Zoologia va aprovar aquesta recerca i afirma que els micos van ser tractats d’acord amb els requisits de la comunitat científica internacional i remarquen que, a banda de la velocitat del desenvolupament dels seus cervells i de la resposta millorada en algunes proves, els micos transgènics no es van comportar diferent de la resta de macacos. La “humanitat”, afirmen, no és només al gen MCPH1 sinó en les desenes de milions de diferències genètiques entre aquests animals i nosaltres. A dia d’avui, els cinc micos supervivents continuen tenint bona salut.
3 
1 
