El passat 16 de juny, un flaix ràpid i inesperat va aparèixer al cel nocturn, confonent els astrònoms i astrofísics de tot el planeta. Aquell esdeveniment, que va ser batejat AT2018cow i anomenat “the Cow” -“la Vaca”- per la coincidència del nom, no s’assembla a res que s’hagués vist fins aleshores, encenent un debat sobre quin va ser el seu origen. Segons explica la NASA a la seva pàgina web, durant tres dies la Vaca va brillar 10 vegades més que una supernova típica i, al llarg dels mesos següents, es va anar apagant. El fenomen va tenir lloc a una galàxia anomenada CGCG 137-068, a uns 200 milions d’anys llum de la constel·lació d’Hèrcules.
Dos grups de científics han publicat estudis que apunten a explicacions diferents sobre l’explosió de la Vaca. En un d’ells, s’afirma que es va deure a la destrucció d’una estrella per la força d’un forat negre. L’altre, en canvi, sosté que va ser una supernova que, al seu torn, va provocar el naixement d’un forat negre o d’una estrella de neutrons. Els dos grups van comparar les seves explicacions el passat 10 de gener, a la trobada de la Societat Astronòmica Americana a Seattle (Estats Units).
L’explicació que s’inclina pel trencament d’una estrella per la gravetat d’un forat negre proper opina que, com la Lluna afecta els oceans de la Terra, un forat negre podria haver tingut el mateix efecte en una estrella, estirant-la fins a trencar-la i convertir-la en un corrent de gas que, després, hauria creat un núvol de material incandescent al voltant del forat. L’astre destruït hauria estat, afirmen, una nana blanca, que hauria creat un gran núvol de restes en molt poc temps.
L’altre, en canvi, es basa en una anàlisi més profunda de les dades obtingudes sobre la Vaca i afirma que la llum que va aparèixer al cel hauria estat causada per una supernova, l’explosió d’una estrella al final de la seva vida que, després, hauria creat un forat negre o una estrella de neutrons. L’equip proposa que la llum brillant i els raigs X que van arribar més tard són conseqüència del gas de l’estrella, que va emetre energia en precipitar-se per formar un objecte compacte. Normalment, el núvol de material d’una supernova amaga qualsevol rastre de l’objecte que s’està formant al seu centre, però l’explosió d’una estrella petita hauria pogut crear un núvol prou dèbil com per deixar escapar llum i radiació.
L’observació de l’Univers continua fascinant els científics de tot el món i, tot i les moltíssimes coses que se n’han après els darrers anys, encara són un misteri o, en el millor dels casos, generant diverses teories per explicar-les.
