La ciència mira de resoldre un dels misteris més grans de la història de la URSS

La mort de nou escaladors als Urals el 1959, coneguda com l'Incident del Pas de Dyatlov, ha estat font de teories amb protagonistes tan diversos com experiments militars secrets o el mateix Ieti

L'expedició Dyatlov en la darrera fotografia abans de la seva desaparició

L’expedició Dyatlov en la darrera fotografia abans de la seva desaparició | Fundació Memorial Dyatlov

El 27 de gener de 1959, un grup de deu persones, la majoria estudiants de l’Institut Politècnic dels Urals, a l’aleshores Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, va iniciar una expedició de catorze dies a la muntanya Gora Otorten. Tot i que la ruta era considerada de Categoria III –la més arriscada– en una època de l’any on les temperatures podien superar els -30ºC, tots els participants, inclos al seu líder Igor Dyatlov, de 23 anys, eren esquiadors i muntanyers més que competents. El dia següent, el 28 de gener, un dels membres del grup, Yuri Yudin, va fer mitja volta i va tornar a casa. No va tornar a veure cap dels seus companys mai més. Després que no tornessin quan estava previst, un equip de rescat va sortir a buscar-los. El 26 de febrer van trobar la seva tenda, destrossada, a la Muntanya de la Mort, uns 20 quilòmetres al sud de la seva destinació. Les seves pertinences havien estat abandonades. Més avall van trobar dos cadàvers, vestits només amb roba interior, i una mica més enllà tres més, inclos el de Dyatlov, que semblava que haguessin mort d’hipotèrmia mentre miraven de tornar a la tenda. Dos mesos després, els quatre cossos restants van ser trobats enterrats a la neu. La majoria dels cadàvers tenien ferides greus, com ara fractures al pit i al crani.

La tenda de l'expedició poc després de ser descoberta

La tenda de l’expedició poc després de ser descoberta | Fundació Memorial Dyatlov

La investigació de les autoritats soviètiques va tancar-se en només tres mesos, considerant que “una gran força natural” havia causat la mort dels nou joves. Així doncs, què va passar la nit de l’1 al 2 de febrer de 1959 continua sent un misteri que ha originat un munt de teories, que van d’experiments militars secrets a un atac del mateix Ieti, l’Abominable Home de les Neus. De fet, pràcticament és part del folklore rus, una llegenda del segle XX. Més de seixanta anys més tard, el professor Johan Gaume, cap del Laboratori de Simulació de Neu i Allaus de l’Escola Politècnica Federal de Lausana, a Suïssa, ha publicat, juntament amb el professor Alexander Puzrin, un article a la revista ‘Nature Communications Earth & Environment’ on analitza les dades disponibles i proposa una teoria: que una allau els sorprengués mentre dormien, una opció que també va ser esmentada pel Fiscal rus que va reobrir la investigació el 2019 a petició de les famílies de les víctimes. L’explicació de les autoritats russes, però, no va convèncer la societat del país, i Gaume i Puzrin van investigar en més profunditat, examinant els arxius oberts després de la caiguda de la Unió Soviètica i elaborant models analítics i numèrics d’aquesta suposada allau.

Monolit en record als morts de l'expedició

Monolit en record als morts de l’expedició | Fundació Memorial Dyatlov

Segons les seves conclusions, tot i que els escaladors van fer una obertura a la pendent de la muntanya per posar-hi la tenda, provocant l’allau, aquesta no va començar fins unes hores més tard. Aquest fet, juntament amb l’absència de proves clares d’una allau en el moment de trobar els cadàvers i el poc angle del pendent on hi havia la tenda –menys de 30º– han estat les raons per les quals tothom ha trobat sempre molt complicat d’acceptar aquesta explicació. Els dos científics, però, van fer servir les dades de la fricció de la neu i la topografia local per demostrar que una petita allau en un pendent petit podia ocórrer i que, a més, no deixaria gaires restes. La presència de vent catabàtic –que baixa pel pendent de la muntanya– podria haver transportat neu, acumulant durant hores un pes que segurament no hauria estat perillós si els excursionistes no haguessin fet un forat a la neu per instal·lar la tenda, trencant l’equilibri de la muntanya. Pels científics això demostra que la hipòtesi de l’allau és perfectament plausible però, després de tant de temps, reconeixen que és possible que no s’acabi sabent mai tota la veritat. Els models que han desenvolupat, però, un que calcula el temps necessari per a l’inici d’una allau i un altre per calcular els seus efectes en el cos humà, seran molt útils en el futur.

Nou comentari