Ciència i arts escèniques contra els estereotips

Un estudi de la UB i l’IDIBELL mostra que la participació en un taller que combina formació científica i representació teatral redueix els prejudicis contra les malalties físiques

Els estereotips són estructures de coneixement integrades a la nostra representació del món que impacten en les decisions que prenem i que són molt difícils de canviar. Un equip de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), en col·laboració amb la Fundació Èpica de La Fura dels Baus, ha analitzat com una experiència artística pot tenir un impacte beneficiós en reduir els prejudicis contra les malalties físiques. Aquesta experiència artística és pionera, ja que combina formació científica i representació teatral en una mateixa plataforma de treball. L’estudi, publicat en la revista Frontiers in Psychology, mostra que la participació en un programa d’arts escèniques de catorze dies redueix biaixos cognitius implícits. Segons els investigadors, aquests resultats obren la porta a desenvolupar estratègies per ajudar a tractar aquesta problemàtica en la població general. En el treball hi han participat Josué García-Arch (IDIBELL-UB), i Lluís Fuentemilla, tots dos investigadors del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’IDIBELL i de l’Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro). També signen l’article Cèlia Ventura-Gabarró, de la Universitat Pompeu Fabra, i Pedro Lorente i Pep Gatell, de la Fundació Èpica de La Fura dels Baus. 

El repte de modificar els estereotips 

Recerques prèvies mostren que les estructures de representació d’on deriven els estereotips són mal·leables, però que canviar-les a través d’una intervenció és molt difícil. «Els estudis en neurociència cognitiva indiquen que un record (o estructura de representació) pot ser alterat si es reactiva de manera eficaç en el cervell. A més, si està acompanyat d’un context emocional, pot incrementar el canvi derivat de la reactivació», explica Lluís Fuentemilla, coordinador de l’estudi.  «D’altra banda,  també sabem que les persones tendim a comprendre i integrar com són els altres si som capaços de simular-los en primera persona, és a dir, com si nosaltres fóssim els altres».  La Fundació Èpica ha dissenyat una experiència artística que conté aquests ingredients: la capacitat de simular un concepte mitjançant arts escèniques que es desenvolupen en un context d’emoció intensa. Els participants van ser setze amateurs reclutats per a l’activitat que van haver de preparar una peça teatral sobre diverses malalties.

Cervell  | Pixabay
Cervell | Pixabay

Amb aquest objectiu, durant dues setmanes, van rebre assessorament de científics experts en càncer i trastorns degeneratius de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) que els van ajudar a interioritzar la malaltia i comprendre-la des d’un vessant multidimensional (fisiològic, psicològic, impacte social, etc.). Per exemple, a partir d’aquests intercanvis amb els investigadors, van simular l’activitat diària de pacients amb malalties degeneratives o la de les persones que els cuiden. El taller va finalitzar amb una representació pública davant de més de 300 persones. «Aquest protocol de treball reuneix moltes de les característiques que permeten pensar que l’activació de les estructures de coneixement que són a la base dels estereotips els podria fer mal·leables: emoció, continuïtat, vivència en primera persona. Aquestes característiques són molt difícils de treballar en condicions de laboratori o en pràctiques diverses en altres programes, ja que limiten la motivació i el compromís dels participants amb la tasca, complicant així la possibilitat de fer canvis fiables en el biaix implícit individual», destaca Fuentemilla.  

Els efectes de la intervenció es van mesurar amb el test d’associació implícita o IAT, una tasca experimental que permet computar el temps que triga un individu a fer associacions entre un ítem i una categoria conceptual: a més temps de reacció, més dificultat per establir l’emparellament entre conceptes. «Per exemple, sabem que es triga més a emparellar la imatge d’una persona fent esport amb la categoria «dolent» que amb la categoria «bo», i que passa el contrari amb la imatge d’una persona que porta una bata de pacient d’un hospital. Aquesta diferència en el temps de reacció mostra que tenim assignada una categoria com a «bo» i «dolent» integrada amb una categoria vinculada a persones «sanes» i «malaltes», un fenomen que, com era esperable, es va trobar en els actors abans del taller», explica Josué García Arch, investigador del projecte. 

Finalitzat el programa, les diferències en el temps de reacció havien disminuït en els participants, indicant que l’assignació dels conceptes també havia disminuït. A més, aquesta disminució no es va produir en els dos experiments de control que es van realitzar. Un d’aquests grups va rebre fins i tot la mateixa informació medicocientífica, però sense la part artística, i tampoc va mostrar un canvi en els temps de reacció. «Aquesta resposta indica que la part vivencial aportada per l’activitat artística va ser fonamental per aconseguir la reducció de l’estereotip negatiu cap a persones malaltes», destaquen els investigadors.   

Una estratègia potencial per tractar altres prejudicis 

Aquests resultats obren la porta a desenvolupar estratègies basades en aquesta experiència artística per tractar problemes relacionats amb estereotips en la població general. «La manera en què la societat fa front als estereotips està basada en processos derivats de l’educació i la sensibilització per tractar d’evitar des de bon principi que es generin aquestes estructures de coneixement. Tot i això, el problema dels estereotips és que aquest coneixement és inherent a moltes situacions de la nostra societat i fer-hi front només mitjançant l’educació pot resultar insuficient. El protocol plantejat en aquest estudi permet obrir una finestra d’oportunitat per revertir aquest problema mitjançant les arts escèniques», ressalta l’investigador.  A més, segons els autors del treball, aquest protocol també es podria fer servir per abordar altres problemàtiques. «En aquesta ocasió s’ha treballat l’estereotip associat a la malaltia, però el programa permet plantejar que es podria tractar qualsevol estereotip, per exemple el gènere o la raça, adequant la temàtica de les arts escèniques», descriu Lluis Fuentemilla. 

Nou comentari