Un equip de la UB ha estudiat per primera vegada la presència de microplàstics a la zona litoral de Barcelona, gracies a la participació de la ciutadania en la recollida de mostres. El treball, publicat a la revista ‘Science of Total Environment’, és una recerca de ciència ciutadana pionera a tot el món, ja que analitza una zona de molt difícil accés per als vaixells, tant per la poca fondària i la possibilitat d’embarrancar, com pel perill que suposarien per als banyistes i esportistes. Per poder mostrejar aquesta àrea, els investigadors del Grup de Recerca en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, amb la col·laboració de l’ONG Surfrider Foundation Europe, han desenvolupat una xarxa que es pot arrossegar mitjançant una taula de surf de rem. «Aquesta xarxa ens permet obtenir mostres molt valuoses d’una zona inaccessible per a altres tipus d’embarcacions, i alhora impliquem la ciutadania i augmentem la sensibilització i la conscienciació ambiental», explica Anna Sanchez-Vidal.
Nombrosos estudis han modelitzat l’abundància i les característiques dels microplàstics que suren a mar obert, però tal com remarca la investigadora, «no hi havia cap mena d’informació de l’abast de la contaminació per microplàstics en zones litorals, on se sospita que es produeix el major flux de plàstic des del continent cap al medi marí, i on la generació de microplàstics i el solapament d’aquests amb els ecosistemes marins és més gran». Davant d’això, els investigadors van engegar un projecte de ciència ciutadana. En col·laboració amb Surfrider Foundation Europe, es va dissenyar la nova xarxa per a les taules de surf de rem, una adaptació de les que utilitzen els oceanògrafs. Un cop creada, els voluntaris de l’ONG la van fer servir per recollir mostres a les platges de la Barceloneta i el Prat, que van ser analitzades als laboratoris del grup de recerca a la UB. Segons els autors, aquest estudi suposa «un canvi de paradigma i obre la porta a la participació de la ciutadania en l’adquisició de mostres científiques amb una resolució espacial i temporal no aconseguida fins ara per cap altre estudi».
Els primers resultats mostren que les zones de bany del litoral barceloní presenten una concentració mitjana de microplàstics d’unes 112.000 unitats per km2, una acumulació que arriba a un màxim de 330.000 unitats per km2 (la majoria, fragments de polietilè i polipropilè). Aquests valors mitjans són molt similars als que es troben a mar obert a la Mediterrània o en zones d’acumulació de microplàstics dels grans girs oceànics. «Creiem que els espigons podrien estar produint un efecte concentrador de microplàstics a les zones de bany de la Barceloneta, però fan falta estudis amb més resolució temporal per assegurar-ho», explica l’investigador William P. de Haan.
Després dels bons resultats obtinguts amb el nou dispositiu per recollir mostres, l’equip està portant a terme un estudi més ampli de la platja de la Barceloneta, on voluntaris de l’ONG recullen mostres cada quinze dies. «L’objectiu és determinar quina és la variabilitat temporal en l’abundància de microplàstics a la zona litoral, i per tant quins són els mecanismes d’entrada, transport, acumulació o exportació a mar obert», explica la Sanchez-Vidal. A més, i conjuntament amb Surfrider Foundation Europe, també s’ha iniciat una col·laboració amb l’Associació Catalana de Rem Oceànic per adquirir mostres científiques durant els seus entrenaments i durant les travessies que fan al llarg de la Costa Brava o les illes Balears, o fins i tot durant la regata transoceànica en què participaran l’any 2022. «Es tracta d’una estratègia amb la qual es vol avançar en el coneixement científic de l’abast de la contaminació per plàstic, i alhora implicar els ciutadans i crear consciència ambiental sobre aquesta crisi global», conclou la investigadora.
La rellevància dels microplàstics com a indicador clau del bon estat ambiental dels oceans és reconeguda tant per la Directiva marc sobre l’estratègia marina com pel Programa de les Nacions Unides per al medi ambient o l’Organització Mundial de la Salut. La ubiqüitat d’aquests materials al planeta, i les seves propietats de durabilitat, composició química i capacitat d’absorbir substàncies tòxiques fan que puguin ser considerats com a residus perillosos. A més a més, a causa de les seves petites dimensions, els microplàstics sovint són ingerits per una gran varietat d’organismes marins, i es poden propagar per la xarxa tròfica fins a nivells més alts, i per tant arribar als humans.
