Aquest dimarts es va engegar una recollida de signatures a favor del Manifest per la Ciència Ciutadana, un document en què es reclama als responsables de la política científica, tant d’àmbit estatal com regional i local, reconeixement i suport a les pràctiques participatives en la recerca científica que proposa la ciència ciutadana, com una manera de donar resposta a problemes socials i socioambientals.
El manifest, dividit en vuit punts, recull, entre altres demandes: reconèixer la ciència com a bé comú del conjunt de la ciutadania, promoure la ciència ciutadana com una forma innovadora de crear espais i sinergies transdisciplinaris, treballar perquè les pràctiques de la ciència ciutadana puguin respondre a reptes i inquietuds socials, atorgar un paper actiu a la ciència ciutadana davant problemàtiques contemporànies, reconèixer aquesta disciplina com a pràctica capaç de fer ciència, promoure i facilitar aquestes pràctiques en el si de les universitats i centres de recerca, reivindicar la curiositat com a motor del coneixement científic i treballar per preservar unes bones pràctiques en l’àmbit de la ciència ciutadana. Entre les entitats que ja han signat el manifest hi ha el grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona, l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona, Medialab-Prado (Madrid), el Centre Superior d’Investigacions Científiques o la Fundació Ibercivis de Saragossa.
En aquest context, la ciència ciutadana serà un dels temes que es tractaran durant la Biennal Ciutat i Ciència que coordina l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i que tindrà lloc del 7 a l’11 de febrer. «La ciència ciutadana és fer recerca d’una manera participativa i participada amb i pels ciutadans. Apel·la, doncs, a la responsabilitat col·lectiva. Un dels objectius de la Biennal és apropar la ciutadania a la presa de decisions per generar noves polítiques », explica l’investigador Josep Perelló, un dels comissaris de la Biennal, membre del grup OpenSystems, de l’Institut de Sistemes Complexos de la UB i coordinador de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona. Les activitats de la Biennal Ciutat i Ciència permetran conèixer casos d’èxit de ciència ciutadana a les ciutats de la mà de referents nacionals i internacionals. També hi haurà activitats participatives dirigides a la ciutadania: des del públic familiar fins a col·lectius diversos units per la circumstància de no tenir veu i estar exclosos en la presa de decisions.
Sis dones de referència internacional, centrades en el treball comunitari i la construcció d’un coneixement participatiu i socialment robust, protagonitzaran tres diàlegs sobre diferents temes, com ara la lluita contra la contaminació de l’aigua, l’elaboració de mapes col·laboratius sobre habitatge i contaminació atmosfèrica, el desenvolupament d’eines de baix cost per obtenir dades d’interès socioambiental o l’estudi de la resposta dels barris deprimits davant situacions d’injustícia i vulnerabilitat.
Aquesta activitat s’emmarca en la xarxa COST (The Citizen Science Cost Action) de la Unió Europea, que es proposa censar exemples internacionals de ciència ciutadana gràcies als quals col·lectius, associacions i administracions públiques actuen i transformen els entorns urbans.
El diumenge 10 de febrer al matí, a més, es proposa un recorregut per la llera del riu Besòs fins a la platja del Fòrum per recollir dades del nostre entorn de manera col·lectiva, amb l’orientació i els recursos de diversos projectes de ciència ciutadana. Al principi i al final del recorregut l’Ateneu Popular de Nou Barris i La Central del Circ presentaran dues peces que plantegen el circ com a espai d’experimentació científica sobre el moviment i el so. Els projectes de la UB RiuNeT, sobre la qualitat dels rius, i Floodup, sobre la resiliència de la ciutat davant els riscos naturals, participen en aquesta trobada.
