Europa sense núvols
La regió mediterrània | Agència Espacial Europea

!--akiadsense-->

A mesura que els efectes del canvi climàtic es van fent notar, la disponibilitat d’aigua dolça va convertint-se en un problema més i més gran per a gran part de la població mundial. Entendre el cicle de l’aigua i com l’ús que en fem els humans i els canvis que hem provocat en clima estan modificant alguns processos cíclics naturals és molt important a l’hora de conservar les reserves, i si fins ara força satèl·lits s’han dedicat a mesurar elements individuals del cicle de l’aigua des de l’espai, mai fins ara no s’havia descrit el cicle sencer d’una regió concreta.

Segons explica l’Agència Espacial Europea a la seva pàgina web, i com bé sabem, el cicle de l’aigua a través dels oceans, el sòl, el gel i l’atmosfera segueix uns principis que s’han mantingut immutables durant moltíssim temps però que, ara, el canvi climàtic i l’augment sostingut de la demanda l’estan alterant. Per saber exactament què està passant, però, cal que els científics estudiïn el cicle de l’aigua de principi a fi, tenint en compte tots els processos i totes les variables. Això resulta molt complicat, és clar, perquè els satèl·lits que observen el nostre planeta aporten diversos tipus de dades que cal ajuntar i combinar de manera que el resultat sigui una imatge global coherent i comprensible.

Les pluges a la regió mediterrània s’estan reduint i concentrant cada cop més | Wikimedia Commons

!--akiadsense-->

Justament, aquest ha estat l’objectiu d’un equip de científics que, la setmana passada, van presentar un article al Living Planet Symposium, a Itàlia, on han aconseguit aquesta imatge total per a la regió del Mediterrani, una de les més complexes i més susceptibles al canvi climàtic de tot el món. Aquí, la majoria d’aigua dolça entra al mar a través de les precipitacions i els rius del nord de la conca, però l’evaporació de l’aigua del mar supera les aportacions de totes dues fonts. Per sort, l’entrada d’aigua de l’oceà Atlàntic a través de l’estret de Gibraltar equilibra l’entrada i sortida d’aigua de manera que el mar no perdi.

En aquesta zona hi viu el 7% de la població del món però només hi ha el 3% de les reserves mundials d’aigua. A la zona sud del Mediterrani i a l’Orient Mitjà hi viu el 60% de la població del planeta que pateix escassedat d’aigua, és a dir, que sobreviuen amb menys de 1.000m3 d’aigua per persona i any. La pressió sobre l’aigua a la regió és molt gran, i és per això que entendre el cicle de l’aigua és clau per administrar-la correctament, especialment en una regió tan complicada i amb tanta varietat de climes, condicions meteorològiques i paisatges. Gràcies a un projecte finançat per l’ESA, però, s’han pogut ajuntar les dades de satèl·lits de diverses agències i obtenir, finalment, una visió global del cicle de l’aigua complet al Mediterrani.

Així, es va poder fer servir la informació d’una gran quantitat d’instruments de mesura i aplica una metodologia que fa més precises les estimacions sobre els diversos components de cicle de l’aigua a la regió, oferint una alternativa als càlculs actuals de fluxos nets d’ara entre el Bòsfor i l’estret de Gibraltar, per exemple, que són molt difícils de mesurar amb precisió. Gràcies a aquest estudi, a més, es podran calibrar els models que es fan servir a dia d’avui per predir els efectes del canvi climàtic i servirà com a guia per estudiar altres regions de la mateixa manera, amb l’objectiu de tenir caracteritzat tot el planeta en el futur.

Nou comentari

Comparteix