Trobar intel·ligències extraterrestres és una tasca titànica per pura estadística, encara que la mateixa estadística sigui un dels principals arguments a favor de la seva existència.
Tenint en compte que només a la nostra galàxia hi deu haver molts móns amb les condicions adients per acollir vida -alguns dels quals ja s’han descobert- sembla lògic que, si més no en alguns, s’hi hagi desenvolupat i, encara en alguns d’aquests, que els organismes hagin aconseguit un nivell d’intel·ligència que els hagi permès bastir algun tipus de civilització que, fins i tot, podria tenir uns coneixements científics i tecnològics suficients per enviar i rebre senyals de l’espai. La concatenació d’esdeveniments poc probables seria impressionant però, tenint en compte el número de planetes de la Via Làctia -uns 100.000 milions sense comptar les llunes-, també entra dins del reialme del possible.
Així doncs, com més llocs s’examinin buscant aquests indicis de vida intel·ligent, com més gran sigui la cerca, més probabilitats hi haurà d’aconseguir trobar-los. Justament, el projecte privat Breakthrough Listen, que té la seva base a la Universitat de Berkeley (Estats Units) i que fa dècades que funciona, ha fet una sèrie d’anuncis importants tot i que, malauradament (o no), encara no ha trobat cap rastre de vida fora del nostre planeta.
En un comunicat, la iniciativa ha anunciat que ha completat l’observació d’unes 1.300 estrelles, el doble que fins ara, després de tres anys de treball amb grans radiotelescopis de Virginia Occidental i Austràlia. En cadascun d’aquests casos, s’han examinat milers de milions de canals de ràdio buscant una senyal que només pogués emetre un transmissor artificial.
Tot i això, les estrelles analitzades continuen sent una xifra minúscula comparada amb l’enormitat de la nostra galàxia i, a més, aquestes dades només han estat revisades per l’equip de Breakthrough Listen que, conscient que al seu algorisme de decodificació de senyals se li pot haver escapat alguna cosa, han decidit fer públiques les dades recollides de manera que qualsevol persona pugui analitzar-les.
Més enllà d’això, l’objectiu de la iniciativa, que ha avançat molt en aquest camp, és arribar a observar un milió de sistemes solars, un número impressionant per una recerca que, no ho podem oblidar, amb prou feines fa sis dècades que va començar i amb uns instruments que ara trobaríem rudimentaris. A dia d’avui, al ritme que avança la tecnologia, arribar-hi podria costar entre una i dues dècades.
Probablement no obtindran cap resultat però aquest camp de la recerca, com hem dit, es basa tant en la possibilitat de l’existència de vida intel·ligent fora de la Terra com en l’enorme improbabilitat de trobar on és. A més, les operacions no es limiten només a la nostra galàxia sinó que la veïna, Andròmeda, també està sent examinada.
