L’hivern de 2018-2019, és a dir, els mesos de desembre, gener i febrer, ha estat càlid i sec o fins i tot molt sec al conjunt de Catalunya, a causa de l’anticicló que ha predominat durant tota l’estació. El desembre i febrer les masses d’aire fred van estar inhibides mentre que les pertorbacions, amb certa incidència al gener, van arribar desgastades al Principat, deixant precipitacions només a l’extrem més nord-occidental. Després d’una tardor singularment plujosa, l’hivern d’enguany ha presentat trets molt secs a un 65% de la superfície del territori i secs a més d’un 30%. Globalment, cal remuntar-se a 2012 per trobar un hivern més eixut. Cal esmentar que, en alguns sectors, aquest ha estat un dels hiverns més secs de les darreres dècades, amb precipitacions inferiors a 25mm a àmplies àrees de la meitat est i del terç sud del país o, fins i tot, per sota de 10mm al delta de l’Ebre. A l’altre extrem, alguns punts del Pirineu occidental han arribat a superar els 400mm.
L’anàlisi de les sèries històriques amb dades des de 1950, evidencia l’excepcionalitat d’aquest hivern: al Turó de l’Home – Puig Sesolles (1.668m, al Montseny) ha estat de rècord, mentre que a la sèrie de Girona ha estat el segon més sec i, a Vic (Osona) i Igualada (Anoia), el tercer. A les sèries centenàries, d’altra banda, a l’Observatori Fabra de Barcelona (des de 1913-1914), ha estat el quart més sec, i a l’Observatori de l’Ebre (1905-1906), el cinquè.
El balanç estacional ha estat particularment càlid a punts elevats del Pirineu, Prepirineu i serralades prelitoral i litoral, una distribució associada a la inversió tèrmica persistent del desembre i del febrer. En aquests indrets, les anomalies s’han situat per sobre de +2 °C o fins i tot de +3 °C a punts del Pirineu. En contrast, les valls i planes interiors, afectades per la boira, han tingut anomalies positives molt més modestes, fins i tot inferiors a +0,5 °C, de manera que l’hivern pot qualificar-se de normal. El desglossament mensual, d’altra banda, mostra un desembre i febrer decididament càlids. A finals de febrer, l’anticicló va provocar una pujada molt destacada de la temperatura diürna, amb un gran contrast entre el dia i la nit a les fondalades. Així, es van superar els 25°C de màxima a molts sectors del prelitoral i en algunes planes de l’interior i es van registrar rècords de temperatura màxima en un mes de febrer. En canvi, el gener va ser fred a les depressions i planes interiors i a les parts més elevades del Pirineu, com a conseqüència de fluxos que van arrossegar masses d’aire fred.
La irradiació solar ha estat notablement per sobre de la mitjana dels darrers anys. L’absència de nuvolositat ha afavorit que l’anomalia d’irradiació durant el febrer hagi estat extremadament elevada i, en el balanç estacional, ha compensat les anomalies negatives de les àrees afectades per la boira i la nuvolositat associada a les pertorbacions al Pirineu occidental del gener. A l’Observatori Fabra, amb dades d’insolació des de 1969, aquest hivern ha estat el rècord de la sèrie, amb un total de 667,1 hores de sol. A l’Observatori de l’Ebre, amb dades d’aquesta variable des de 1911, l’hivern de 2018-2019 ha estat el segon del rànquing, amb un total de 633,1 hores de sol. En primer lloc se situa l’hivern de 2011-2012, amb 645,3 hores.
