Catalunya disposarà d’un Llibre Blanc de les Estacions de Muntanya a finals d’any

Analitzarà la situació i els reptes actuals i proposarà línies d'actuació. Damià Calvet afirma que el 2020 es durà al Parlament l’actualització de la Llei de Muntanya amb criteris ambientals i de sostenibilitat.

Damià Calvet durant la reunió del Consell General de Muntanya

Damià Calvet durant la reunió del Consell General de Muntanya | Departament de Territori i Sostenibilitat

Catalunya disposarà a finals d’any d’un Llibre Blanc de les Estacions de Muntanya, segons va anunciar aquest dissabte el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en el marc de la Taula Estratègica de les Estacions de Muntanya, que es va reunir al Pont de Suert (Alta Ribagorça). Calvet també va avançar que els primers mesos de 2020 es durà al Parlament l’actualització de la Llei de Muntanya, que “ha d’actualitzar els instruments que ja tenim incorporant criteris de sostenibilitat o de canvi climàtic”. La Taula havia encarregat fa temps la redacció d’un Llibre Blanc que analitzés la situació i els reptes de totes les estacions de muntanya catalanes per consensuar línies d’actuació a curt i llarg termini que en garanteixin la viabilitat. Es preveu que proposi accions que tinguin en compte el context general del mercat i la percepció dels usuaris de les estacions, cosa que s’està fent gràcies a enquestes als usuaris i entrevistes amb els gestors de les estacions. Les mesures també han de tenir sensibilitat per l’ordenació del territori, les polítiques ambientals de muntanya, l’adaptació al canvi climàtic, la mobilitat sostenible i els impactes econòmics i socials de les estacions.

El conseller va explicar que durant la reunió de dissabte també va rendir comptes de diversos instruments de planificació territorial i urbanisme de l’Alt Pirineu i l’Aran. Així, segons va dir, van parlar del “Pla Director de Sòls no Sostenibles, que pretén revisar sectors no urbanitzables per tal d’adequar alguns dels seus paràmetres o, fins i tot, desclassificar-los, si es considera que no tenen el grau de sostenibilitat social, econòmica, ambiental i paisatgística que es requereix avui en dia”, i “també el Pla Director de Càmpings, que ha de regular i impulsar aquesta activitat tan important per al territori”. Calvet també va posar en valor les estacions d’esquí catalanes, que “generen un impacte directe al territori de 250 milions d’euros, més un impacte indirecte que pot arribar als 500 milions”. Segons va afirmar “per cada lloc de treball que es crea en una estació amb remuntadors se’n poden arribar a crear set a la comarca”, i especialment a l’hivern són el principal factor generador de rendes i ocupació a les comarques pirinenques.

El Consell General de Muntanya és el principal òrgan de representació de tots els actors del sector

El Consell General de Muntanya és el principal òrgan de representació de tots els actors del sector | Departament de Territori i Sostenibilitat

Calvet també va presidir, dissabte mateix, la 38a reunió del Consell General de Muntanya, l’òrgan de consulta i assessorament del Govern en qüestions relatives a la política de muntanya. A la trobada es van exposar exposat les línies mestres que seguirà el Govern quan, d’aquí tres mesos, assumeixi la presidència rotatòria de la Comunitat de Treball dels Pirineus a través de la Direcció General d’Afers Exteriors. Es tracta d’un organisme de cooperació del qual formen part el Principat d’Andorra, l’Aragó, Catalunya, el País Basc, Navarra, Nova Aquitània i Occitània. Durant la presidència catalana de l’ens, va dir el conseller, “volem promocionar i projectar els Pirineus com a marca”. A més, la Generalitat té entre mans “un projecte interdepartamental anomenat “País viu” que permetrà afrontar problemes com el despoblament i que atacarà problemes relacionats amb les infraestructures, les telecomunicacions i les activitats”. Catalunya presidirà la Comunitat de Treball durant l’aplicació de l’Estratègica Pirinenca, un full de ruta treballat durant deu anys per desenvolupar polítiques comunes de protecció ambiental i l’adaptació al canvi climàtic; promoció d’iniciatives econòmiques i la mobilitat, connectivitat i accessibilitat de les regions pirinenques.

Durant el Consell General de Muntanya també es va fer balanç del primer any del màster en Gestió d’Àrees de Muntanya, una formació de postgrau pionera que és específica en planificació i gestió per al desenvolupament sostenible d’aquests espais. El màster l’ofereixen els departaments de Geografia de cinc universitats: Universitat de Lleida, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de Barcelona i Universitat Rovira i Virgili. El passat mes de juny es va graduar la primera promoció, amb 13 alumnes que van cursar el màster en un any.

Nou comentari